L’IPHES-CERCA i Adriana Linares, investigadora predoctoral de la Universitat Rovira, han desenvolupat un protocol per estudiar i digitalitzar els fòssils més fràgils sense comprometre’n la conservació a partir de les restes que s’han obtingut del Camp dels Ninots, un dels jaciments paleontològics més importants del Pliocè europeu i que està situat a Caldes de Malavella (Selva). L’equip ha publicat aquesta metodologia a la revista Geoheritage, i se centra en restes de petites dimensions conservades en sediments tous i inestables del jaciment del Camp dels Ninots. El protocol estableix vies per decidir com actuar en cada cas i quina és la intervenció menys invasiva per minimitzar els riscos. A més, el protocol facilita la generació de models 3D que afavoreixen la ciència oberta i la transferència del coneixement.
El punt de partida és una dificultat recurrent al Camp dels Ninots, on molts fòssils de petits vertebrats es conserven en uns sediments tous i altament inestables que poden fracturar-se amb facilitat durant l’extracció o la preparació. Habitualment es tracta d’exemplars fòssils de rèptils, amfibis o petits mamífers que mantenen els ossos en la seva posició original. Aquesta combinació de fragilitat del suport i integritat de l’esquelet fa que qualsevol intervenció pugui provocar la pèrdua d’informació clau, ja sigui per fractura del bloc sedimentari o per la desarticulació de les restes.
Per fer front a aquest repte, l’equip investigador ha desenvolupat un mètode que es basa en l’avaluació prèvia de factors com ara la mida del fòssil, el seu estat de la conservació, el grau d’exposició i també el tipus de sediment. Quan els fòssils es troben completament exposats i es vol documentar la seva hi ha la possibilitat de fer servir escàners de llum estructurada i per tenir models 3D ràpids i precisos. En canvi, quan les restes estan parcialment o totalment incrustades o es vol accedir a l’estructura interna la opció òptima és recórrer a tècniques basades en raigs X. Això permet obtenir informació de l’interior sense manipular el material de forma directa. Aquesta estratègia permet adaptar els tipus de tecnologia que hi ha disponibles en funció de cada situació.
Optimitzar recursos i minimitzar riscos
Aquestes actuacions permenten optimitzar recursos i minimitzar els riscos de pèrdua d’informació. “Un dels aspectes clau del protocol és que ens permet decidir abans d’intervenir”, explica Linares. A més, els models digitals que es generen a partir d’aquest nou protocol es poden guardar en repositoris amb accés obert per permetre que la comunitat científica pugui accedir-hi sense la necessitat de manipular les restes originals. Això no només multiplica les possibilitats d’estudi, sinó que també garanteix la preservació a llarg termini del material, ja que es creen còpies digitals segures davant de possibles danys o pèrdues. Aquests models tridimensionals també ofereixen noves possibilitats en l’àmbit de la divulgació i l’educació perquè aquestes rèpliques digitals permeten elaborar continguts interactius i materials didàctics, i, a més, també es poden fer reproduccions exactes dels fòssils per a museus o centres d’interpretació.
