Una gran colònia de pingüins emperador de l’Antàrtida, condemnada a la desaparició
Pingüins emperador
Colònia de pingüins emperador | Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units

!--akiadsense-->

Al nord de l’Antàrtida, al mar de Weddell, l’any 2016 una tempesta molt forta va destruir una part important del gel marí de la vora de la Barrera de Gel de Brunt, provocant la mort de milers de pollets de pingüí emperador de la colònia de la badia de Halley, que tenia una mitjana d’entre 14.000 i 25.000 parelles, cosa que podria arribar a suposar un 9% de la població total de l’espècie. Des d’aquell desastre, segons han explicat científics de la British Antarctic Survey (BAS) a la revista ‘Antarctic Science’, els adults que van sobreviure no han mostrat senyals d’intentar reestablir la colònia. El fet, però, és que els seus esforços serien inútils: la colònia de Halley és a l’àrea que, segons la mateixa BAS, se separarà de manera imminent del continent antàrtic, deixant a la deriva un iceberg d’una superfície equivalent a quinze cops la de Barcelona.

Els investigadors britànics es van adonar de la desaparició de la colònia gràcies a imatges obtingudes per satèl·lit. Fins i tot a una alçada de 800 quilòmetres, les taques dels excrements dels pingüins emperador sobre el gel permeten fer observacions aproximades de la mida de les seves poblacions, i en el cas dels que vivien a la badia de Halley, van desaparèixer sobtadament. Aquesta espècie de pingüí, la més gran i pesant de les que existeixen, necessita zones de gel marí resistents per reproduir-se, cosa que fa entre els mesos d’abril, quan s’hi desplacen, i desembre, quan els pollets ja han crescut prou. Si el gel marí es trenca abans, però, els petit pingüins encara no són capaços de nedar prou bé i moren ofegats, com va passar el 2016. El fet que no s’hagi recuperat, a més, ha fet que els ocells no es reproduissin a la zona ni el 2017 ni, tampoc, el 2018.

Barrera gel Brunt 2019
La Barrera de Gel de Brunt el gener de 2019, amb les dues esquerdes ben visibles | NASA / Earth Observatory

!--akiadsense-->

Segons afirma l’estudi elaborat per la BAS, molts dels adults que van perdre les seves cries fa tres anys han deixat de reproduir-se d’aleshores ençà o bé s’han desplaçat a noves zones de cria al mateix mar de Weddell. Uns 50 quilòmetres al sud, per exemple, la colònia de la glacera Dawson-Lambton ha experimentat un gran creixement. Les raons per les quals el gel perdut el 2016 no s’ha recuperat, però, es desconeixen, ja que les observacions de l’atmosfera i l’oceà no mostren cap canvi que ho pugui explicar. Això, però, mostra quin impacte pot tenir l’escalfament global en els pingüins emperador a causa de les tendències que pugui experimentar el gel marí.

De fet es calcula que, si tot continua com fins ara, la població total d’aquests animals haurà caigut entre un 50 i un 70% a finals d’aquest segle a causa de la pèrdua de les seves zones de cria, i la disminució dels seus números podria tenir un gran efecte en l’ecosistema de la regió ja que es troben al mig de la cadena alimentària: mengen peixos i petits crustacis però, alhora, són presa de les foques. La catàstrofe que va afectar la colònia de la badia de Halley, doncs, podria ser només un avís del que pot passar durant les properes dècades. L’única nota “bona” dels fets de 2016 és que, si aleshores es va perdre una gran part de la colònia, el desplaçament dels supervivents a altres zones i la desaparició de la població en aquell ubicació farà que, quan la Barrera de Gel de Brunt de separi del continent, no s’hagi de lamentar la mort d’un 9% dels pingüins emperador del món.

Nou comentari