A l’Escola Politècnica Federal de Lausana a Suïssa, un equip de científics estan desenvolupant noves millores per al control de les mans robòtiques, especialment les que van dirigides a amputats, que combinen el control individual dels dits i l’automatització per tal de millorar la seva eficiència en tasques com ara agafar i manipular objectes. Aquesta idea interdisciplinària, que combina la robòtica i la neuroenginyeria, ha estat provada amb èxit en tres amputats i tres persones sanes, i els resultats, molt prometedors, han estat publicats a la revista ‘Nature Machine Intelligence’.
La nova tecnologia, doncs, es basa en dos conceptes de dos camps diferents, i integrar-los no havia estat fet mai fins ara en el control de mans robòtiques. Les primeres proves, però, han estat un gran pas per a aquesta nova disciplina, la del control compartit de neuroprostètics. D’una banda, la neuroenginyeria hi contribueix desxifrant els moviments dels dits que vol fer l’usuari a partir de l’activitat muscular del monyó per tal de traslladar-los al control dels dits de la mà prostètica. Per la banda de la robòtica, cal ajudar la pròtesi a mantenir els objectes agafats amb força i sense que caiguin. Quan tens alguna cosa a la mà i et comença a caure, tens uns mil·lisegons per reaccionar. Aquesta nova mà robòtica reacciona en 400 segons, però els sensors de pressió dels dits li permeten reaccionar i estabilitzar els objectes que aguanta abans que el cervell sigui conscient que li estan caient.
Així, l’algorisme primer aprèn a descodificar la intenció de l’usuari i ho tradueix en moviments de la mà prostètica. El mateix amputat ha de dur a terme una sèrie de moviments per permetre que l’algorisme es millori a ell mateix i s’adapti al seu usuari. Gràcies als sensors del monyó, el programa pot aprendre quins moviments de la mà es corresponen a quines seqüències d’activitat muscular i, un cop fet això, la informació es pot fer servir per controlar els dits de la mà prostètica un per un. Un cop fet això, els científics van incorporar-hi l’automatització robòtica a l’hora d’agafar objectes. L’algorisme avisa la mà perquè tanqui els dits quan un objecte hi entra en contacte. Aquesta resposta automàtica prové d’un estudi anterior que volia aprendre a deduir la forma dels objectes i agafar-los bé basant-se només en informació tàctil, sense intervenció visual.
Tot i que encara caldrà desenvolupar-ho molt i superar forces obstacles abans que mans com aquestes no puguin ser comercialitzades, aquesta nova aproximació, combinant robòtica i neuroenginyeria, pot ser útil per a moltes aplicacions neuroprostètiques, no només en mans biòniques sinó en moltes més interfícies cervell-màquina. Un altre camp per treballar que, fins fa poc, semblava cosa només de ciència-ficció.
