L’informe Spanish Tech Ecosystem, l’Estat té més de 10.000 empreses emergents i el valor de l’ecosistema d’emprenedoria s’ha multiplicat per cinc des del 2015 fins a superar els 46.000 milions d’euros. En aquest context, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) impulsa l’emprenedoria per acostar a la societat el coneixement generat a la universitat i com una via per reforçar l’ocupabilitat.
Entre altres iniciatives, la UOC disposa de SpinUOC, un programa d’impuls de projectes emprenedors que al juny celebrarà la jornada final. L’SpinUOC suma deu edicions, en les quals s’han impulsat més de vuitanta projectes. L’Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona acollirà aquest acte, on es donaran a conèixer vuit projectes innovadors de la comunitat universitària. Els seus responsables en només cinc minuts, entre les quals s’atorgaran tres premis. L’activitat començarà a les 19 h, és oberta i només cal inscriure-s’hi prèviament. També es podrà seguir en streaming en aquest enllaç.
Per a Àngels Fitó, vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC, la comunitat emprenedora de la universitat té interès per SpinUOC perquè hi ha “necessitat de tenir una vida professional oberta a noves oportunitats“. Fitó afegeix que, com que la UOC “forma al llarg de la vida per respondre a les necessitats canviants de persones, empreses i organitzacions”, l’interès per emprendre projectes innovadors “ens interpel·la com a institució a acompanyar-los de la millor manera possible”.
La desena edició del programa d’impuls de l’emprenedoria de la UOC és també una mostra de “la voluntat de la comunitat universitària per contribuir al repte global de reduir bretxes com les digitals, de gènere o territorials“. Per a Fitó, l’SpinUOC d’enguany destaca pel “perfil de les persones emprenedores i per les seves propostes, amb una majoria femenina, amb una procedència geogràfica diversa i amb un focus digital, però sobretot social”, com es pot comprovar amb els projectes finalistes que es presentaran a l’acte, descrits a continuació.
A la jornada final de l’SpinUOC del 30 de juny es lliuraran tres premis: un de 3.000 euros, a la millor iniciativa emprenedora presentada, i dos de 2.000 euros, a la millor presentació i al millor projecte amb impacte social. L’esdeveniment està patrocinat per la Ramon Molinas Foundation.
Convertir cursos en experiències efectives d’e-learning
Adriana Caballero, del màster universitari d’Educació i TIC, és la CEO i cofundadora de Yeira, una plataforma que facilita i accelera la creació, distribució i anàlisi de l’aprenentatge en línia. Yeira permet crear ofertes de cursos en minuts amb un model automatitzat que democratitza l’accés a la tecnologia. “Inclou una eina d’autoria potent i flexible, que facilita i accelera la creació dels tres tipus de recursos d’aprenentatge —expositius, avaluadors i socials— en un mateix lloc”, apunta Caballero. A més, Yeira facilita la moderació en viu i la consulta d’analítiques d’aprenentatge en temps real per al professorat.
Pòdcasts fets per estudiants per millorar l’aprenentatge
Peerpod és una aplicació per crear i escoltar pòdcasts escolars, on estudiants i professors poden crear contingut i compartir-lo en un espai de comunicació i col·laboració. “Les famílies poden gaudir d’aquests pòdcasts en les estones lliures com una forma d’entreteniment educatiu”, indica una de les seves impulsores, Aina Maria Serra. Segons els seus creadors, l’aplicació facilita l’ús de pòdcasts en l’aprenentatge, superant la manca d’un espai digital segur on els menors puguin ser agents actius amb la seva pròpia veu i opinions. A més, Peerpod facilita i potencia el desenvolupament d’habilitats, ja que els estudiants organitzen els seus continguts mentre treballen la creativitat, el pensament crític, l’oratòria i la capacitat de debat i escolta. “També proporciona un reforç escolar econòmic i fàcilment accessible des de qualsevol lloc, creant contingut o escoltant els pòdcasts d’altres companys o centres”, indica Serra.
Kit per aprendre sobre tecnologia amb ludificació
“Moltes vegades la tecnologia s’explica d’una manera avorrida i poc aplicada a la realitat, cosa que provoca que molts joves no es continuïn formant en aquest àmbit, tot i el seu interès inicial”, reflexionen Adrià Roig i Nil Solà. Són els creadors de SensIT, una plataforma enfocada a la ludificació, és a dir, a l’aprenentatge mitjançant el joc. SensIT ofereix una placa electrònica interactiva amb sensors, pantalles, LED, botons o interruptors perquè l’usuari pugui aprendre mitjançant lliçons. L’experiència es completa amb una plataforma interactiva per jugar al mateix temps que es descobreixen les funcionalitats de l’equip. “Amb una plataforma d’aprenentatge més enfocada al joc que a l’estudi i un equip físic per poder provar, tocar i jugar, s’ofereix a l’usuari una experiència molt més entretinguda, immersiva i real que en la del model educatiu tradicional”, puntualitzen els estudiants de la UOC.
Tecnologia per entendre contractes bancaris
Segons l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE), més del 80 % de la població espanyola té problemes per comprendre un contracte bancari, i només una de cada tres té la capacitat de comparar la informació que contenen. Per solucionar-ho, Maddi ha llençat Easydoc, una plataforma que combina tecnologia de signatura digital per explicar i signar qualsevol contracte o documentació legal. Entre altres avantatges, els usuaris poden visualitzar la informació en format àudio i vídeo. “Hem aconseguit incrementar la comprensió de la informació en un 53% i la velocitat de lectura en un 76%”, apunta Antonio Rodas, un dels seus impulsors.
Videotrucades accessibles per a persones amb dependència
“Treballant com a sanitària amb pacients amb COVID-19, em va tocar experimentar realitats duríssimes, com ara veure com persones d’alts nivells de dependència quedaven aïllades sense poder-se comunicar amb els seus éssers estimats”, apunta Marta Izquierdo.Davant d’aquesta realitat, ha impulsat Mirou, una aplicació per fer videoconferències accessible per a persones amb alts nivells de dependència —tant física com cognitiva— en situació d’aïllament, ja que no necessita ordres tàctils ni verbals. L’aplicació permet fer trucades i videotrucades de manera senzilla, sense que la persona hagi de fer cap mena d’acció.
Precisió genòmica contra malalties autoimmunes
GenomAbs aposta per analitzar la predisposició genètica de pacients amb malalties autoimmunes a l’èxit o al fracàs de determinades teràpies amb anticossos monoclonals. “Personalitzem i individualitzem la immunoteràpia de precisió a partir de les diferències genètiques de cada individu, cosa que facilita les decisions terapèutiques”, descriu Irene Martínez.Des de l’empresa, apunten que els anticossos monoclonals han esdevingut la nova generació de fàrmacs capaços de tractar certs tipus de càncer i malalties autoimmunes. “L’èxit de les teràpies rau en la seva elevada especificitat, ja que són capaços de reconèixer molècules molt concretes”, assenyala Cristina Abascal, CEO de GenomAbs. Per abordar amb èxit les particularitats de cada pacient i optimitzar els costos i els temps de les teràpies, GenomAbs aplica algoritmes i programari bioinformàtic que facilita l’anàlisi genòmica de cada pacient.
Fomentar l’adaptació de les persones amb autisme
Segons l’ONU, un de cada cent nens al món té autisme. “Utilitzar les xarxes socials, anar a comprar, fer una entrevista de feina o anar al dentista poden suposar veritables reptes per a persones amb autisme”, apunta Alex Escolà. Per abordar aquesta realitat, és un dels emprenedors que han llançat l’aplicació AutisMIND, destinada a estimular la comunicació i la cognició social d’infants amb autisme. L’aplicació ha estat baixada més de 35.000 cops en més de trenta països, i actualment l’equip està treballant en el desenvolupament d’una plataforma web de vídeos interactius de reproducció en continu. AutisMIND Vídeos té com a finalitat que l’usuari prengui decisions mentre els reprodueix, triant com continua la història, com es resol un problema o quin és el desenllaç d’una situació.
Revolució en la fabricació de components electrònics
“Hem creat la tecnologia de soldadura i dessoldadura microelectrònica més avançada del món per canviar el paradigma de fabricació dels productes de la indústria electrònica i de semiconductors”, assenyala Jia Qiang Ye Zhu, enginyer i CEO de TheKer. “Hem detectat que hi ha una necessitat de transformar aquests processos de soldadura tan complexos energèticament, ambientalment i econòmicament, a fi de fer tot aquest procés més sostenible i apostar per l’economia circular”, indica la COO, Carla Gómez.La innovació que hi aporta TheKer és l’ús d’intel·ligència artificial i visió per ordinador, que permet la soldadura de qualsevol placa electrònica sense interferir amb altres elements i evitant qualsevol procés addicional. A més, l’estat de cada soldadura es monitora i s’optimitza en tot moment. La implementació d’aquest robot està enfocada a la indústria 5.0, que pretén desenvolupar la intel·ligència artificial i la computació cognitiva per combinar les habilitats de les persones amb les de les màquines, de manera que s’aconsegueixi la màxima eficiència.
