A principis de 2020, un equip de científics nord-americans va anunciat que havia creat els primers robots vius. Ara, en un article a la revista ‘PNAS’, aquests mateixos investigadors fan saber al món que aquests organismes, coneguts com a “xenobots”, tenen la capacitat de reproduir-se. I que ho fan d’una manera molt diferent a la dels éssers vius “naturals”, formant boles de cèl·lules mare que esdevenen nous xenobots.

L’origen d’aquests organismes és un equip conjunt de les universitats de Vermont, Tufts i Harvard, que van crear-los a partir de cèl·lules mare de la granota amb ungles africana. Amb una mida de menys d’un mil·límetre, van ser presentats l’any passat: es poden moure, treballar en equip i fins i tot reparar-se (o curar-se, segons com es miri) a ells mateixos. Ara, a més, resulta que han trobat una manera de reproduir-se o, si més no, de crear noves còpies d’ells mateixos, una tria que resulta complicada en aquest context.

Simulació d'un xenobot i el seu aspecte real | Wikimedia Commons
Simulació d’un xenobot i el seu aspecte real | Wikimedia Commons

Les cèl·lules mare, com és ben sabut, tenen la capacitat d’esdevenir diversos tipus de cèl·lula. En el cas dels xenobots, van ser creats a partir de cèl·lules mare d’embrions de granota amb ungles africana, que van ser incubats. Així, de fet, aquests organismes estan fets de granotes que no han estat modificades genèticament i no contenen cap part mecànica. Un temps després de la seva creació, els científics es van adonar que aquests éssers, formats d’unes 3.000 cèl·lules, també es replicaven, però molt rarament i només en circumstàncies molt concretes.

El mètode emprat, segons sembla és l’anomenada “replicació cinètica”, que era conegut en molècules però que mai no s’havia vist en cèl·lules ni, encara menys, en “organismes”. Quan els investigadors es van adonar d’aquesta possibilitat, van començar a provar amb diverses formes per donar als xenobots i que els fessin més eficaços a l’hora de replicar-se, fins a concloure que la més adient era una en forma de C.

Així, aquests robots vius poden trobar les cèl·lules mare escampades, omplir-ne la cavitat i, al cap d’uns dies, obtenir nous xenobots. L’organisme original forma una bola de cèl·lules mare i la fa rodar mentre madura fins que es converteix en un altre xenobot. Una combinació de biologia molecular i intel·ligència artificial que encara es troba a les beceroles, ja que té la capacitat de processament d’un ordinador de fa 80 anys, però que podria arribar a ser emprada tant en medicina humana com en neteja d’ecosistemes, per exemple.

La seva capacitat de replicar-se, però, podria ser preocupant ja que, per bé que fins ara han estat continguts, es van eliminar ràpidament i aquestes operacion estan graduades per un comitè d’ètica, també és cert que part del projecte ha estat pagat per l’Agència de Projectes de Recerca Avançats de Defensa (DARPA), l’ens governamental nord-americà responsable, entre d’altres, de la invenció d’Internet

Nou comentari