El nou programa espacial de la Unió Europea fins el 2027 va ser presentat aquest dimecres. En virtut seva, els 27 estats membre de la UE augmentaran les seves inversions en navegació per satèl·lit, observació de la Terra i l’enfortiment de la seguretat de les comunicacions, entre d’altres. A més, es crea un nou organisme, l’Agència de la UE per al Programa Espacial (EUSPA per les seves sigles en anglès) que controlarà tot allò que la Unió faci de manera conjunta en aquest sentit.
A més, el programa també avança en la relació entre la Unió Europea i l’Agència Espacial Europea (ESA), dues entitats que comparteixen la majoria de membres però no tots. És el cas del Regne Unit, que forma part de l’ESA però no de la UE i, per tant, tampoc no serà a EUSPA, tot i que la Unió treballa amb l’ESA com a consultora tècnica i proveïdora industrial. Aquesta relació, sovint complicada, s’ha establert de manera formal en l’Acord Marc de Col·laboració Financera, que marca clarament les responsabilitats i quantitats econòmiques que aportarà la UE a l’ESA fins el 2027 i que suposen uns 9.000 milions d’euros, una quarta part del pressupost de l’ESA i una part molt important dels 14.900 milions d’euros de pressupost espacial de la UE.
Aquest pressupost serà clau per al desenvolupament de la propera generació del sistema Galileu de navegació per satèl·lit i per augmentar l’abast i les capacitats del programa de Sentinelles Copèrnic, que controlen l’estat del planeta. Un dels elements principals del nou programa és repensar el paper d’Europa a l’espai, per tal de mantenir la seva posició i la seva importància en un moment on tot està canviant molt ràpid i alguns inversors privats nord-americans, a més de la Xina, estan fent molta pressió i podrien deixar el vell continent en un segon pla. De fet, el director general de l’ESA, Josef Aschbacher, va recordar com la despesa pública nord-americana en l’espai és entre 5 i 6 cops superior a l’europea i que la inversió privada als EUA és de 5.000 milions de dòlars (2019) mentre que al vell continent va ser de 188 milions de dòlars.
