Intel·ligència artificial per predir els virus que saltaran als humans

L'aprenentatge automàtic amb genomes virals pot calcular la probabilitat que es produeixi

La immensa majoria de malalties contagioses que apareixen entre els humans són per zoonosi, és a dir, que tenen el seu origen en una altra espècie d’animal. És el cas, per exemple, de la Covid-19, i identificar quins dels virus que diuen altres animals tenen més risc d’afectar-nos pot ser molt útil tant per protegir-nos-en com per saber quins investigar. Justament, un equip de la Universitat de Glasgow (Escòcia) acaba de publicar un article a la revista ‘PLOS Biology’ on afirma que ha trobat la manera de fer exactament això.

L’aprenentatge automàtic, diu l’equip, un tipus d’intel·ligència artificial, és capaç d’aconseguir-ho gràcies a l’ús dels genomes virals per predir la probabilitat que té d’acabar infectant humans si hi està prou exposat. Aconseguir identificar els patògens amb més perill potencial pot ser importantíssim ja que, dels aproximadament 1,5 milions de virus que tenen els animals, només una petita part poden afectar-nos.

Goril·la
Els grans simis van ser l’origen del VIH

Per fer els models d’aprenentatge automàtic, els responsables de l’estudi van compilar dades de 861 virus de 36 famílies diferents, assignant-los una probabilitat d’infecció d’humans segons alguns patrons al seu genoma, i van fer servir el millor dels models perquè analitzés patrons entre els virus que permetessin preveure el seu salt als humans. Així és com es va observar, segons els resultats, que els genomes virals tenen trets generalitzables que no tenen res a veure amb la relació “familiar” entre ells i que poden preadaptar-los per a infectar humans.

Un cop determinat això, identificar alguns candidats a ser la propera Covid-19 no va resultar gaire complicat. Caldrà, es clar, confirmar els resultats al laboratori abans de començar a invertie en investigació. A més, que els models assenyalin un virus com a potencialment perillós per als humans és només una part de l’avaluació del risc zoonòtic, on també hi participen la seva possible virulència en humans, la capacitat de transmissió entre ells o les condicions ecològiques en el moment de l’exposició. Tot i així, aquest avenç és molt útil a l’hora d’escurçar la llista de candidats i poder conèixer-los perquè, si finalment es produeix el que es temia, estiguem més ben preparats.

Nou comentari