El gegant informàtic nord-americà IBM va anunciar, aquest passat dimarts, que havia fet una “gran passa” en la computació quàntica. Es tractava de la presentació del seu nou processador que, amb 127 qubits, duplica el seu antecessor. Batejat com a Eagle (“Àguila”), suposa el darrer avenç de la informàtica cap a la construcció d’ordinadors d’una velocitat impensable pels que fem servir actualment. En comparació, el Quantum Spain, el primer ordinador quàntic del sud d’Europa, que s’instal·larà a Barcelona el 2022, tindrà un processador de “només” dos qubits.
Els qubits, o bits quàntics, són la unitat d’informació bàsica amb què treballen aquests ordinadors, que s’espera que obrin la porta a una nova era on els ordinadors actuals no poden ni somiar arribar. Si aquests treballen en bits, estats d’informació que poden tenir un valor que és o bé 0 o bé 1, els qubits poden ser totes dues coses alhora, en una aplicació del concepte de superposició de la física quàntica que permet que una cosa existeixi en diversos estats alhora. Per les seves propietats, amb cada qubit que s’afegeix a un processador, la seva potència es multiplica per dos.
De moment només existeixen en alguns laboratoris, ja que les seves aplicacions “domèstiques” requeririen solucionar tota una sèrie de problemes. Tot i això, tant IBM com algunes altres grans empreses del sector de la informàtica, com ara Google, fa anys que es troben immerses en una mena de “cursa armamentística” per aconseguir fabricar processadors quàntics més i més potents per poder, arribat el moment, desplegar la gran promesa que fa anys que suposa pel món de la computació, que podria fer un salt inimaginable en camps com, per exemple, la intel·ligència artificial o la medicina. La lluita pel que alguns anomenen la “supremacia quàntica”, doncs, continua, i sembla que IBM, una companyia sovint oblidada després dels seus anys de glòria en informàtica domèstica durant els anys 80, ha agafat la davantera a la totpoderosa Google.
