La intel·ligència artificial (IA) podria arribar a substituir els humans a les ciències socials. Que ningú no s’espanti: els politòlegs podran continuar jugant amb els números per acabar traient les conclusions que més els convenen per ideologia o segons qui els paga. El que vol dir això és que la recollida de dades pot arribar a prescindir totalment de les persones, segons un nou estudi publicat a la revista ‘Science’ i elaborat per investigadors de les universitats de Waterloo i Toronto, al Canadà; i de Yale i Pennsilvània, als Estats Units.
Una manera fàcil i ràpida de recollir dades
Els autors d’aquest treball volien veure com les IAs, i concretament els grans models lingüístics (LLM per les seves sigles en anglès), poden canviar el món de la investigació en ciències socials i com adaptar els mètodes de recerca per treure el màxim de profit d’aquesta tecnologia. Al cap i a la fi, els LLM són cada cop més capaços de simular respostes i comportaments semblants als humans i, per tant, són una oportunitat per provar teories i hipòtesis sobre la condició humana a gran escala i de manera molt fàcil i ràpida.
Normalment les ciències socials fan servir una sèrie de mètodes –qüestionaris, tests de comportament, observacions d’estudi, experiments…– per aconseguir una representació generalitzada de les característiques d’individus, grups o cultures i de les seves dinàmiques. Amb la IA, però, aquesta manera d’obtenir informació podria canviar, ja que poden representar una gran varietat d’experiències i perspectives humanes i se’ls podria donar més llibertat per generar respostes que en els mètodes que requereixen la participació humana.
Alguns temors importants
Així doncs, les IA podrien substituir els participants humans en la recollida de dades i, de fet, ja han demostrat la seva capacitat de generar respostes realistes en enquestes sobre comportament dels consumidors. Segons els autors d’aquest estudi, els LLM poden revolucionar les prediccions basades en dades recollides d’humans durant els propers 3 anys, ja que no tindrà sentit fer càlculs probabilístics en debats polítics seriosos sense tenir-les en compte.
No tothom, és clar, pensa igual, però fins i tot en el cas que es tinguin reserves es podrien fer servir estudis amb participants simulats per generar noves hipòtesis que, després, podrien comprovar-se en estudis amb poblacions humanes reals. En tot això, però, hi ha un gran risc, que ja és força present a les societats actuals però que, si es fa servir la IA, podria suposar un gran retrocés en drets socials. Els LLM normalment estan entrenats per excloure els biaixos socioculturals dels humans reals i, per tant, fer estudis amb ells podria excloure una part important de les poblacions.
És per això que els autors d’aquest estudi també deixen clar que calen manuals de bones pràctiques per a la governança dels LLM en recerca en ciències socials, tant pel que fa a la qualitat de les dades com també a que el seu ús estigui enfocat de manera que sigui el màxim de just possible i que es continuï mantenint tant la transparència com la replicabilitat per tal que la recerca en ciències social amb ajuda de la IA sigui positiva per a la humanitat.
