Un equip d’investigadors de la Universitat de Southampton, a Anglaterra, han dissenyat un mètode d’escriptura làser ràpid i energèticament eficient que permet emmagatzemar fins a 500Tb de dades en un disc de silici de la mida d’un CD. Aquesta densitat d’emmagatzematge d’informació en un disc òptic és altíssima, més de 10.000 cops superior a la d’un disc Blu-ray, i s’ha aconseguit gràcies a la capacitat del làser de produïr nanoestructures d’alta densitat a l’interior del disc.
Amb l’avenç de la tecnologia i el creixement metastàtic de les xarxes de telecomunicacions, les persones i les empreses cada cop generen més dades i necessiten formes eficients d’emmagatzemar-les que combinin, alhora, una gran capacitat, un consum d’energia baix i una vida llarga. En aquest sentit, els sistemes basats en el núvol poden ser molt útils per a dades temporals, però a llarg termini, per a les dades d’arxius, museus, biblioteques… per a la preservació del coneixement, la informació i la cultura, en definitiva, si més no del que es pot emmagatzemar digitalment, cal un suport físic.
És per això que, a la revista ‘Optica’, els investigadors descriuen el seu sistema 5D (dues dimensions òptiques i tres espacials), que permet escriure a una velocitat de 230Kb per segon, l’equivalent a més de 100 pàgines de text. Com que el mecanisme físic no és especialment complex, a més, les seves aplicacions podrien arribar prou ràpidament. De fet, l’emmagatzematge òptic 5D en materials transparents ja s’havia provat fa temps, però la innovació és haver-ho aconseguit a una velocitat prou ràpida i amb una densitat d’informació que resultés realment útil. Aquests obstacles shan superat gràcies a un làser especial, molt ràpid i precís i que minimitza els danys per calor a la superfície del material, alhora que empra menys energia.
Per gravar els 500Tb que cabrien en la superfície d’un CD, aquest sistema trigaria aproximadament 60 dies. Un termini de temps que pot semblar llarg però que, si pensem en aplicacions com la preservació d’informació i patrimoni important, que cal tenir guardat en format físic sigui com sigui, no és gaire. A més, una de les possibles aplicacions d’aquesta manera d’emmagatzemar informació també podria ser, per exemple, preservar la informació completa de l’ADN d’una persona, que cabria en un sol disc.
