Un equip d’investigadors ha anunciat que ha creat un programa informàtic capaç de dissenyar fàrmacs que inhibeixin proteïnes específiques. La creació, presentada en un article publicat a la revista ‘Nature’, podria servir per obtenir tant medicaments que ens protegeixin de virus com, també, que aturin el creixement de càncers. Un avenç de la ciència i la tecnologia, doncs, que sembla enormement prometedor.

Unes molècules bàsiques per a la vida

Les proteïnes poden adoptar formes molt diferents i crear entorns químics molt diversos, és per això que les seves funcions són innumerables. A més de les que ens ajuden, però, n’hi ha altres que són molt perjudicials per a nosaltres, com ara les que hi ha a la superfície dels virus i que els permeten enganxar-se a les cèl·lules que infectaran o, també, proteïnes danyades que fan que les cèl·lules canceroses es multipliquin sense fre.

Com s’ha vist en la investigació contra la Covid-19, les proteïnes poden ser inhibides, aturant el seu funcionament i, per tant, impedint que ens facin mal. La investigació en aquest camp, però, fins ara ha estat lenta, complicada i plena d’entrebancs. Aquí és on entra aquest programa que, segons afirmen els seus desenvolupadors, pot dissenyar proteïnes específicament perquè s’enganxin a una altra i n’aturin l’activitat.

Aquesta proteïna fa que els paràsits de la malària estiguin protegits del sistema immunològic dels humans | DeepMind
Model en 3D d’una proteïna que fa que la malària esquivi les defenses dels humans | DeepMind

Simplificant el procés

Fins ara, crear proteïnes com aquestes hauria estat molt complicat, no només pels humans, que haurien d’invertir un temps enorme en explorar totes les possibilitats i totes les característiques de cada proteïna, sinó també pels ordinadors que, tot i que ho podrien fer molt més ràpidament, també haurien de passar per un procés extraordinàriament complex.

Els investigadors, però, han trobat una manera de solucionar-ho que els permet que el programa hagi d’analitzar en detall un número molt més petit d’interaccions entre proteïnes, amb un algoritme que prova quin seria el seu “encaix” i quina força tindria.

Per provar el programa, van seleccionar proteïnes que controlen el comportament i el creixement de les cèl·lules i que s’han relacionat amb alguns càncers i també algunes proteïnes virals. El software va dissenyar milers de proteïnes que s’hi podrien enganxar, i les proves fetes al laboratori amb bacteris van demostrar que, efectivament, aconseguien inhibir les proteïnes perjudicials.

Codi  | Pikist
Amb aquest programa, el disseny de proteïnes que n’inhibeixin d’altres de perjudicials ha esdevingut molt més senzill | Pikist

Un obstacle menys

Així doncs, l’èxit del programa i de les proteïnes que dissenya ha estat total i, per tant, ha obert una porta a “solucionar” de manera ràpida dotzenes i dotzenes de malalties. El problema, però, és com es podrien administrar aquests medicaments, ja que les proteïnes no sobreviuen a un viatge per l’aparell digestiu i, per tant, s’haurien d’injectar. Un cop a la sang, a més, tampoc no hi ha manera d’assegurar que vagin al lloc on son necessàries. Tot i això, l’avenç és enorme i, si més, no, ha superat un gran repte.

Nou comentari

Comparteix