Un equip d’investigadors de les universitats de Princeton i Washington, als Estats Units, han presentat a la revista ‘Nature Communications’ la seva nova càmera, de la mida d’un gra de sal. Si fins ara les microcàmeres, que podrien tenir aplicacions mèdiques molt importants, tenien un camp limitat i donaven imatges de baixa qualitat, aquesta en proporciona en color i com les que es poden aconseguir amb aparells 500.000 cops més grans.
En comptes de fer servir les lents d’una càmera tradicional, aquesta fa servir el que es coneix com una metasuperfície, de només mig mil·límetre d’ample i que duu 1,6 milions de bastons de la mida d’un virus que funcionen com antenes òptiques. Fent servir un algorisme d’aprenentatge automàtic, aquests bastons interactuen amb la llum i aconsegueixen la millor imatge possible per a la metasuperfície. L’únic problema apreciable, sembla, és una mica de distorsió als extrems de les imatges.
Així doncs, i després d’un procés extraordinàriament complex, els enginyers han aconseguit dissenyar aquest artefacte minúcul i dotar-lo d’un programari que, tot i que demana moltíssim temps i energia, si més no de moment, ha donat uns resultats excel·lents. Tot i que la idea que hi ha darrere aquesta microcàmera no és nou, el treball ha aconseguit dotar-la d’unes prestacions que no s’havien vist mai fins ara. Tot un salt endavant en la miniaturització, que parteix de coneixements existents però els refina fins a aconseguir uns resultats que fan molt més fàcil que tingui aplicacions en un futur proper.
En el futur, aquest tipus d’aparells podrien ser molt útils per examinar, per exemple, l’interior del cos humà de maneres molt menys invasives que fins ara i aconseguint imatges d’alta qualitat del seu funcionament. Així, mitjançant procediments més amables que els emprats fins ara, es podrien diagosticar algunes malalties i fer-ne el seguiment. A més, és clar, també hi ha les possibles aplicacions militars, que sempre són una preocupació en cas d’avenços tecnològics tan espectaculars com aquest.
