Les Comunitats Energètiques (CCEE) locals han esdevingut una excel·lent i avantatjosa alternativa per gestionar l’autoconsum col·lectiu perquè, a més de poder agrupar actors i clients diversos i heterogenis (particulars, pimes, comerços, indústria o administracions públiques), permeten la generació pròpia de l’energia, la propietat sobre les fonts de producció, un considerable estalvi en la factura, el desenvolupament econòmic de proximitat i l’empoderament ciutadà a través de l’autogestió de tota la cadena d’explotació de la infraestructura energètica. Fins i tot quan les grans multinacionals comercialitzadores d’electricitat, en les seves pàgines web, promocionen aquest tipus d’agrupacions, hom pot deduir que els beneficis superen els inconvenients.
Les activitats d’aquestes CCEE (una mena d’energètiques de quilòmetre zero) habitualment van més enllà de la generació, distribució i consum de l’electricitat, i ofereixen altres serveis com les compres agregades, mobilitat sostenible, xarxes de calor, formació dels seus membres o auditories energètiques.
La seva forma jurídica pot ser variada, des de cooperatives, agrupacions de consumidors i usuaris, fundacions fins a consorcis, però sempre sense ànim de lucre perquè els rendiments econòmics s’han de reinvertir en benefici dels socis o de la comunitat adherida. I la seva constitució no és fàcil ni ràpida. Es pot trigar entre un i dos anys.
Ara com ara, a l’estat espanyol aquest tipus de col·lectivitats no disposen d’una legislació i normativa específica per al seu funcionament i es regeixen per la d’autoconsum col·lectiu. El govern espanyol encara no ha transposat a l’ordenament intern dues directives de la Unió Europea, una sobre el règim de les Comunitats Energètiques i l’altra respecte a les Comunitats Ciutadanes d’Energia.
En els darrers anys, a Catalunya han sorgit una pila de CCEE arreu del territori. Veiem-ne quatre exemples: dos a Ulldecona (Montsià), la primera aprofitant una instal·lació fotovoltaica d’ús comercial i la segona amb un règim de gestió cooperativista. La tercera, d’autoconsum empresarial al polígon industrial de Bufalvent a Manresa (Bages). I la darrera, una societat mixta local, Energia del Prat, al Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Beneficis per una instal·lació fotovoltaica
Els Valentins és un nucli poblacional de 315 habitants (cent cases) que pertany al municipi d’Ulldecona, fregant el Maestrat. Fa uns anys, la companyia Eguzki SolarCat (eguzki en eusquera significa sol) va comprar una finca de regadiu abandonada per instal·lar-hi un parc fotovoltaic de 9 megawatts (15.876 plaques) d’explotació comercial. L’alcalde dels Valentins, Alexis Agramunt, malgrat ser sabedor dels entrebancs que trobaria en el trajecte, va veure en aquesta instal·lació una esplèndida oportunitat no només per als seus veïns sinó també per al desenvolupament agrícola del poble.
Després de negociar amb l’empresa propietària, van constituir una Cooperativa de Consum d’Usuaris i Usuàries (Comenval) per tal que els Valentins aprofités tot el potencial d’aquell parc, fins al punt que l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) els ha atorgat una subvenció de 44.500 euros per desenvolupar el projecte. Comenval té de moment 26 socis fundadors, cadascú dels quals ha aportat 150 euros.
Com a resultat de l’acord, totes les cases del poble rebran -durant el dia- l’electricitat d’Eguzki SolarCat a un preu quilowatt/hora (kWh) que, en principi, s’ha fixat en 0,075 euros, molt inferior al preu de mercat, que al març va arribar als 0,1232 euros de mitjana. De moment, encara han de calcular la potència que consumiran en total, segons les característiques i necessitats de cada habitatge, però ben segur, segons Alexis Agramunt, no assolirà el megawatt/hora anual. Amb aquesta solució, s’estalviaran el feixuc tràngol d’haver de repartir els coeficients de consum.
Agrovoltaisme
Com la finca de la planta fotovoltaica s’ubica a prop dels regadius del poble, els pagesos de la Comunitat de Regants dels Valentins també en trauran un doble guany. D’una banda, una tarifa més barata per a bombar l’aigua de l’aqüífer del qual s’abasteix (de 200 metres de profunditat) i, de l’altra, fer arrencar un dels projectes pioners d’agrovoltaica a Catalunya. Les plaques fotovoltaiques estaran disposades en fileres entre passadissos de 7 metres d’amplària, una distància suficient per poder-hi plantar horta, en un poble eminentment agrícola que viu dels cultius d’oliveres, ametllers i tarongers. I, en total, la finca té 15 hectàrees, 8 de les quals es destinaran a conreu.
L’alcalde confia que a l’estiu la instal·lació ja pugui produir electricitat, però mentrestant haurà de batallar amb la distribuïdora a través de la qual compraran l’energia i amb les diferents comercialitzadores de cada habitatge i que, segons Agramunt, li agradaria unificar. De moment, només té bones paraules per a Eguzki SolarCat, ja que per tal que els Valentins pogués beneficiar-se de la instal·lació fotovoltaica, la companyia fins i tot va modificar el traçat de la línia d’evacuació per aproximar-la al nucli urbà i així superar la normativa que prohibeix connectar-se a més de 500 metres d’una planta de producció sobre terra.
El camí que han trobat als Valentins pot servir d’exemple a altres poblacions amb parcs de producció energètica (eòlics o fotovoltaics) al seu voltant.
Una cooperativa a Ulldecona
Fa uns anys, l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre va organitzar una jornada sobre transició energètica. Allí va sorgir la idea de constituir una cooperativa de consumidors i usuaris a Ulldecona amb l’ajuda de Som Energia i Som Comunitats tot aprofitant les instal·lacions municipals.
L’Ajuntament d’aquest municipi del Montsià disposa de plaques fotovoltaiques en dos poliesportius, d’una potència de 100 kilowatts en cada sostre, que serveixen per abastir d’energia els edificis públics. Però la cooperativa volia anar més enllà i extreure’n tot el rendiment possible per tal de compartir-ho amb els veïns del poble. Ara, després d’un acord amb el consistori, els socis de la cooperativa seran beneficiaris del 15% de la potència total (30 quilowatts) que es repartiran en trams lineals d’un 1% per als clients residencials i d’un 3,3% per a comerços i pimes que no disposen de teulades per ubicar-hi les seves pròpies plaques.
Marc Poy, que n’és portaveu, considera que l’aportació inicial de 1.300 euros que ha fet cada soci podrà amortitzar-se en un període de 4 o 5 anys, gràcies a l’estalvi en el tram de consum de la factura i aplicant fórmules d’eficiència energètica. I creu, a més, que l’acord assolit amb l’Ajuntament suposa una bona solució per no malbaratar els excedents de producció i beneficiar al màxim de gent possible amb un mínim impacte ambiental.
Quan aquesta fórmula estigui en ple rendiment, la Cooperativa es planteja oferir altres serveis de millora energètica, com ara una plataforma per ajustar el consum a la corba de producció horària i maximitzar la generació.
Comunitat Energètica Empresarial a Manresa
L’Associació d’Empresaris de Bufalvent de Manresa fa una pila d’anys, concretament des de 1990, que van endegar la gestió de serveis compartits al polígon industrial que li dona nom, com ara la seguretat, l’escola bressol, les comunicacions de fibra òptica o la minimització de residus. Però el subministrament elèctric a les empreses en quedava despenjat, fins que el 2020 van decidir fer un altre pas endavant donada l’empenta de les energies renovables. Primer amb l’ajuda de l’Ajuntament de la capital del Bages i després amb el suport tècnic i legal de la Diputació de Barcelona. Dos anys després, a través d’una prova pilot amb 17 empreses, van redactar un pla de negoci sobre el model de gestió, la figura jurídica més adient a les seves necessitats i, per tant, la viabilitat de produir l’energia que consumeixen les diferents naus i fàbriques del polígon.
Fruit d’aquest esforç col·lectiu va néixer Manresa Il·lumina, una Comunitat Energètica Empresarial (CEE) a la que s’han acollit 36 empreses i que, ara com ara, ja estan instal·lant les plaques fotovoltaiques que els hi permetran produir l’energia per arribar a ser autosuficients.
Amb una inversió de 645.000 euros i ocupant les cobertes de 10 empreses, els panells generaran una mica més d’un megawatt de potència que es repartiran tots els socis adherits a la cooperativa mitjançant els corresponents coeficients i intentant extreure’n el màxim rendiment per tal d’evacuar a la xarxa la menor energia possible. Si inicialment se situarà sobre un 15%, la voluntat de l’associació és reduir-la fins al 5%.
En ser empreses que majoritàriament treballen de dia, el sistema de plaques solars s’ha demostrat el més eficient. Mentre, per als caps de setmana o períodes no laborables, l’associació està treballant perquè altres serveis presents a la rodalia puguin consumir i aprofitar l’electricitat sobrant.
I com funciona la comunitat? Dels 36 socis, n’hi ha de tres tipus: el que només aporta la coberta per ubicar-hi les plaques, el que únicament consumeix (principalment perquè la teulada de la seva nau no és apta per a aquesta instal·lació) i el que agrupa a ambdós: productor i consumidor alhora. A partir d’aquí, la CE li assignarà un coeficient, és a dir, un nombre determinat de kWh que es pagaran mitjançant una quota mensual. I l’experiència de segur que reeixirà, perquè estan calculant un preu d’entre 4 i 5 cèntims el kWh.
D’aquesta manera, repartint costos i unificant esforços, Manresa Il·lumina suposarà un estalvi significatiu per a les empreses associades mitjançant un sistema d’autogestió i autoproducció energètica amb especial cura del medi ambient.
Comunitat Ciutadana d’Energia del Prat
A l’Ajuntament del Prat de Llobregat li ha costat més de dos anys endegar una Comunitat Ciutadana d’Energia, una societat mixta sense ànim de lucre fruit de la col·laboració publicoprivada entre el consistori, pimes, diverses entitats de la ciutat i un bon grapat de ciutadans i usuaris. Però ara ja ha començat a rodar amb 80 clients connectats i altres 40 en tràmit.
Energia del Prat –nom comercial– està integrada per l’Ajuntament (40%), un altre 40% repartit entre petites i mitjanes empreses, entitats del municipi (Cooperativa Obrera de Viviendas o Fundesplai) i socis privats i la resta, un 20%, per l’associació d’usuaris que, a partir d’un capital inicial, formen part de la junta amb dret de veu i vot.
La comunitat va sorgir per tal d’obtenir un major aprofitament de les plaques fotovoltaiques instal·lades en 22 edificis públics i que, fins ara, evacuaven els excedents a la xarxa. Amb la societat ja constituïda, aquesta energia sobrant (al voltant d’un 66% després de satisfer les necessitats municipals) és la que s’ofereix als clients d’Energia del Prat mitjançant un repartiment de coeficients, com es fa normalment en l’autoconsum col·lectiu.
A més d’un preu kWh més atractiu que les comercialitzadores del mercat, aquesta societat també aporta altres valors, com el fet de no tenir ànim de lucre, la proximitat, en ser del mateix Prat de Llobregat, el sentiment de pertinença a la ciutat, la participació en la gestió i altres serveis com la compartició de vehicles elèctrics pertanyents a la flota de l’Ajuntament.
Segons Esther Garcia, regidora del Dret a l’Aigua i l’Energia Públiques, la societat té sobre la taula diversos plans d’expansió per tal d’ampliar el nombre de consumidors i oferir serveis addicionals als merament clàssics d’una comercialitzadora elèctrica. Ara estan treballant, a través d’un pla d’ajudes del MITECO, en la compra de noves plaques fotovoltaiques per ubicar-les en comunitats de veïns o naus industrials mitjançant un conveni de cessió. L’energia generada es destinaria en un 15% als propietaris de la coberta i el 85% restant a la Comunitat Ciutadana d’Energia. O també amb la instal·lació d’una pèrgola fotovoltaica, d’un megawatt de potència, a la masia Cal Monés.
Amb l’objectiu de satisfer la demanda energètica de futurs clients, l’Ajuntament ha arribat a un acord amb la diòcesi per instal·lar panells fotovoltaics en dues esglésies del Prat, i la societat mixta s’està plantejant la possible compra d’excedents a altres consumidors industrials o logístics que tinguis instal·lacions d’aquest tipus.
Segons Esther Garcia, des de l’equip de govern s’estan impulsant una sèrie de polítiques per descarbonitzar la vida quotidiana i fer una transició cap a l’energia renovable i sostenible que vagi més enllà del subministrament elèctric. Al desembre, van aprovar una ordenança municipal que permet ubicar plaques fotovoltaiques en altres indrets de l’habitatge a banda de les teulades, com ara la façana sud o elevar-les dos metres per sobre del terra.
