La presentació de l’Informe de Situació 2024 del progrés de la implantació d’energies renovables a Catalunya – Objectius 2030/2050, elaborat per part de l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya (OBERCAT), ha mostrat una realitat crua com és que Catalunya és lluny de la sobirania energètica prevista per al 2030. Les dades presentades assenyalen que a Catalunya fa falta que es cobreixi un 79,6% d’energia elèctrica d’origen renovable per arribar als objectius del PROENCAT. L’informe mostra com enguany la producció d’energia renovable ha augmentat un 3,3% un fet que se celebra, però que, a la vegada, Víctor Cusi, president d’EolicCat i un dels portaveus de l’OBERCAT, posa aigua al vi i destaca que aquest augment ha estat en gran part generada per l’energia hidràulica, una crescuda del 62% gràcies al final de la sequera que ha assotat Catalunya en els darrers tres anys. “Per assolir els objectius cal multiplicar per 5 la capacitat instal·lada de l’eòlica i la fotovoltaica”, destaca un Cusi que assegura que “ens cal molta feina a l’hora d’implantar renovables” però que lloa els primers mesos de l’executiu de Salvador Illa i explica que “el nou govern ha donat senyals de bona voluntat política”.
La demanda elèctrica a Catalunya durant el 2024 ha estat de 44,11 TWh, una xifra que representa un 0,7% menys de la registrada l’any 2023. Durant el 2024 Catalunya ha incrementat la capacitat de generació elèctrica renovable i s’ha situat fins als 81,92 MW dels quals 30 provenen de l’energia eòlica, 51,57 de la fotovoltaica i 0,35 d’altres energies renovables. Un increment de la capacitat de generació del 2,19% respecte al 2023.
Les xifres del balanç energètic a Catalunya mostren que la nuclear segueix sent la primera font de generació d’electricitat i abasta el 50,3% de la demanda tot i que hagi caigut un 1,6% respecte al 2023. Per la seva banda les renovables han pogut donar una cobertura de la demanda elèctrica del 18,6%, xifra que suposa un augment de 5,1 punts respecte al 13,5% del 2023. La hidroelèctrica s’ha consolidat com la primera renovable de Catalunya aportant un 8,2% de la demanda d’energia, mentre que l’eòlica ha aportat un 6,4% i la fotovoltaica un 0,95%.
Burocràcia, els bastons a les rodes de les energies renovables
El paper de les administracions és un aspecte clau en la implementació de les energies renovables i un detall que s’ha destacat durant la presentació de l’informe és que un projecte renovable a Catalunya ha de pagar les taxes de tramitació més altes de tot l’Estat espanyol, un greuge comparatiu i competitiu respecte zones de l’Estat espanyol com Andalusia o Castella i Lleó on per exemple, un promotor ha de pagar ‘només’ 30.000 euros per aquest projecte mentre que a Catalunya aquesta xifra s’enfilaria dràsticament i se situaria en els 130.000 euros.
Com en altres aspectes relacionats amb el medi ambient, com es pot observar en la batalla entre administració i pagesos respecte a la fauna, la burocràcia s’ha convertit en un gran escull a l’hora d’executar projectes. Un escull que es troba molt focalitzat en la lentitud que tenen les institucions municipals sobretot pel que fa a les moratòries d’urbanisme. L’informe detalla que “l’any 2024 la Generalitat no ha autoritzat cap projecte de parc eòlic terrestre i quatres dels sis projectes de parcs eòlics autoritzats l’any 2023 encara no han obtingut l’aportació definitiva dels Projectes d’Actuació Específica (PAE) de les Comissions Territorials d’Urbanisme”. Concretament, els parcs afectats per aquesta burocràcia han estat els projectes de Galatea, Conca de Barberà I, Conca de Barberà II i Conca de Barberà III.
De fet, en la presentació de l’informe s’ha denunciat el bloqueig voluntari que exerceixen alguns municipis envers les energies renovables a través de moratòries d’urbanisme o modificacions del planejament urbanístic amb caràcter suspensiu per fins a dos anys.
Les renovables, un motor econòmic
La implantació de les renovables a Catalunya no només genera un impacte energètic sinó que també s’ha convertit en un pulmó per a l’economia del país. Els ajuntaments catalans rebran un total de 9.832,5 milions d’euros fins a l’any 2080 per la nova capacitat eòlica i fotovoltaica, cosa que suposa una xifra de 172,5 milions d’euros per any. Només pel lloguer dels terrenys on es poden instal·lar les renovables suposarà unes rendes al territori de 15.001,4 milions fins al 2080. “Les renovables tenen un impacte econòmic molt més distribuït que altres fonts com la nuclear, que concentra tota la riquesa en pocs municipis”, ha assenyalat Helena Badger, delegada d’UNEFCAT.
No només les administracions locals poden beneficiar-se de les renovables, sinó que segons es detalla en l’informe de l’OBERCAT s‘espera que la construcció i el manteniment de les noves instal·lacions de generació eòlica i solar fotovoltaica suposarà la creació de 4.159 llocs de treball per any entre el 2025-2030, 5.740 en el període 2031-2040 i 3.876 en el període 2041-2050. De fet, s’espera que en el punt àlgid de la implementació de les renovables l’any 2050 es creïn 8.506 llocs de treball.
Un dels altres aspectes a destacar és que el nombre d’empreses instal·ladores a Catalunya és de 18.579, cosa que suposa que es dona treball a prop de 92.895 treballadors i representa el 3,16% del PIB de Catalunya. A més, les dades d’un estudi de mercat fet per FEGICAT l’any 2024 indica que gairebé la meitat de les empreses, el 48,6%, necessiten “la incorporació immediata de professionals formats” el que suposa que el sector pateix un dèficit d’uns 19.500 treballadors.
