“Estem davant d’una emergència nacional per escassetat d’aigua arran de la manca de pluja i s’estan aprovant mesures per avançar-se a la crisi de l’estiu”. Aquesta és una de les afirmacions recents del conseller d’Acció Climàtica, David Mascort. De fet, si per Nadal no plou, Catalunya podria entrar en un estat d’emergència hídrica a causa de la sequera.
Al mateix temps, Mascort ha advertit que el transport d’aigua per vaixells és una mesura que cal tenir en compte però com a darrera alternativa. La despesa de transportar aquest recurs en vaixell és cinc vegades més alt que aconseguir l’aigua per altres vies: “Pot suposar una despesa d’entre quatre i deu euros per m³. I ha de ser l’últim recurs”. Actualment, trobar una manera de garantir l’aigua és un problema municipal, comarcal, provincial, d’estat, de territori i de país.
L’aigua un recurs cada cop més escàs
Sabem que el cos adult està format per un 60% d’aigua. Que l’aigua és un recurs imprescindible per a la vida del nostre planeta. Que la seva gestió és essencial per assegurar un futur sostenible a Catalunya. Disposar d’aquest recurs és necessari. Per tant, trobar solucions per l’emergència hídrica és de vital importància, sobretot arran de la sequera i els efectes cada cop més marcats del canvi climàtic. En aquesta línia, les institucions estan difonent diverses campanyes de restriccions sobre el consum d’aigua.
Una de les eines en funcionament per aconseguir aigua és la dessalinització. La dessalinització consisteix, bàsicament, a separar les sals presents a l’aigua del mar fins a obtenir una aigua de qualitat i apta per al consum humà.
Un dels grans inconvenients de les plantes dessalinitzadores és que suposen un consum energètic elevat de les seves instal·lacions, i això representa un cost molt superior als processos de depuració de l’aigua que prové del continent. Per aquest motiu, en situació de normalitat les dessalinitzadores produeixen al mínim. Tanmateix, els recents avenços tecnològics permeten reduir aquest consum energètic. I l’ús de les energies renovables, especialment l’eòlica i la solar, obren pas a fer possible una de les solucions que es considera de les més sostenibles pel planeta: les plantes de dessalinització.
Les dessalinitzadores a Catalunya, dues instal·lacions pel canvi
Actualment, hi ha dues plantes dessalinitzadores actives a Catalunya: la del Prat de Llobregat i la de la Tordera (Blanes). Totes dues tenen una capacitat conjunta per produir 80 hm³ a l’any, que equival al consum d’aigua que necessita la regió metropolitana de Barcelona per abastir les seves necessitats durant quatre mesos.
Però, segons les estimacions de planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), es preveu duplicar la capacitat de producció d’aigua dessalinitzada pel període 2022-2027, passant dels 80 als 160 hectòmetres cúbics. D’aquesta manera, es podrà disposar de vies més sostenibles per aconseguir aigua en un context marcat pel canvi climàtic i la sequera. Aquest augment serà possible gràcies a l’ampliació de la planta de Blanes en 60 hectòmetres cúbics i la construcció d’una nova dessalinitzadora a la zona del Foix, amb capacitat per produir 20 hm3.
Concretament, l’ACA calcula que un cop construïdes aquestes noves instal·lacions, es disposarà d’una capacitat total de producció d’aigua dessalinitzada de 160 hectòmetres cúbics a l’any. Això es tradueix en: aigua dessalinitzada per garantir vuit mesos de consum d’aquest recurs a la regió metropolitana de Barcelona.
Les dessalinitzadores catalanes incrementen la seva producció a mesura que disminueixen les reserves dels embassaments, fent possible una gestió flexible de les diferents fonts d’aigua. En anys humits, la producció d’aigua dessalinitzada és del voltant del 20% de la capacitat de les plantes. En anys normals, aquesta ascendeix fins al 30%, però en cas de trobar-nos en un any sec, la producció puja fins al 85%.
Amb el suport de:
