Tot el que necessites saber sobres les meduses

Al Mediterrani hi ha 8 tipus d'aquest invertebrat odiat, inclosa un d'anomenat 'ou ferrat' | La que més ens pica és la acàlef luminescent

Les meduses són animals invertebrats marins que viuen en aigües obertes; a la primavera i a l’estiu són arrossegades cap a les costes per les condicions meteorològiques que afavoreixen la seva aparició, com les fortes pluges, vents i corrents marins. Tenen una coloració transparent ja que el 95% és aigua i la resta és proteïna. Són del grup dels cnidaris, i per tant, presenten unes cèl·lules urticants per defensar-se i agafar les seves preses.

Es desplacen per propulsió, agafen i expulsen aigua, o sigui que neden molt lentament, tot i que fan migracions diàries per alimentar-se i fugir dels depredadors. Durant el dia solen estar a major profunditat i a la nit pugen a la superfície per alimentar-se. La seva alimentació es basa en plàncton i petits peixos, que capturen amb el seus tentacles per a ingerir-los.

Segons Josep Maria Gili, investigador d’ecologia marina de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), al Mediterrani podem trobar les següents espècies de meduses:

  • La medusa lluna (Aurelia spp.), és poc urticant i freqüent a la primavera-estiu.
  • L’ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata), és poc urticant i molt freqüent a l’estiu i tardor.
  • L’acàlef luminescent (Pelagia noctiluca), és molt urticant i molt freqüent durant tot l’any. Es troba sobretot a mar obert, però arriba a la costa en l’última fase de la seva vida, i aleshores encara pica. Surt a primera hora del matí o al vespre, és la responsable d’un 80% de les picades. Té una característica remarcable: es luminescent, amb la foscor de la nit es fàcilment observable.
  • La caravel·la portuguesa (Physalia physalis), és molt urticant i molt poc freqüent a la primavera.
  • El brom blau (Rhizostuma pulmó), és urticant i molt freqüent a la primavera-estiu-tardor.
  • La medusa cub (Garybdea marsupialis), és molt urticant i poc freqüent estiu-tardor
  • La medusa compàs (Chrysaura hysoscella), és molt urticant i poc freqüent a la primavera.

La història de les meduses i la seva proliferació

El gran impacte de les meduses sembla que s’iniciaria a la dècada dels anys 80, quan una espècie de medusa Mnemiopsis leidyi, que viu a l’Atlàntic, va ser introduïda accidentalment al mar Negre i va esdevenir plaga, tot i que va aparèixer una espècie invasora, Beroe ovate, que s’alimentava de M. leidyi. Al mar Adriàtic, fa 20-30 anys, va coincidir la disminució de les poblacions de peixos amb l’arribada de Pelagia noctiluca, que també va acabar essent una plaga.

En la història sempre hi hagut episodis d’abundància de meduses, però la proliferació que hi va haver a principis dels anys 80 encara no ha tornat a la normalitat. Diferents estudis de la FAO, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), del Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM), entre d’altres, apunten que les poblacions de meduses a les costes mediterrànies han augmentat per a diferents motius:

  • Canvis de climatologia dels ecosistemes associats a l’escalfament global dels mars i la disminució de les pluges en la temporada hivernal.
  • L’ús generalitzat dels dics per evitar l’erosió costera i la gran quantitat de ports turístics que constitueixen un hàbitat ideal per les meduses, en especial els primers anys de la seva vida.
  • L’eutrofització i l’augment d’hidrocarburs al mar aporta com a conseqüència la degradació dels mateixos per bacteris que serveixen d’aliment per als copèpodes (zooplàncton), que acaben essent un plat bàsic en la dieta d’un gran nombre de meduses.
  • La sobrepesca pot ser una altra causa de l’increment poblacional de meduses. La disminució dràstica de poblacions de peixos al mar, que competeixen amb les meduses pel zooplàncton, fa que s’alimentin més fàcilment. La sobrepesca també elimina els principals depredadors marins com ara les tortugues, els túnids i els peixos migratoris. Per tant, per contrapartida pot passar que les meduses s’alimentin de larves de peixos juvenils i això encara redueixi més la capacitat de recuperació de poblacions de peixos afectat ja per la pesca excessiva. 

Aquest increment de plagues de meduses té un efecte negatiu considerable per a l’ecosistema marí, com ara l’alteració de la cadena tròfica.

A la Xina, al Japó, a Corea, i a Amèrica, hi ha algunes espècies de meduses que són comestibles i en preparen alguns plats, i també se’n fa altres usos cosmètics i medicinals. En el cas del mar Mediterrani hi ha l’espècie ou ferrat, que aquesta sí que seria comestible encara que  prèviament hauria de passar una sèrie de proves toxicològiques requerides per la UE des del punt de vista sanitari.

Les temudes picades

Segons les pautes del Canal Salut de la Generalitat sobre les picades de les meduses, si sabem que hi ha meduses el millor és no banyar-nos. També pot ser recomanable aplicar-nos crema solar, ja que crea una pel·lícula lleugerament protectora a la pell. Cal evitar tocar-les encara que estiguin mortes, i no posar-nos a les zones on trenquen les onades, que és allí on s’acumulen les restes de meduses. 

Si la medusa ens pica, la sensació és molt similar a la del dolor d’una cremada. S’inicia una reacció a la pell que pot reaparèixer diverses vegades i durant setmanes, encara que habitualment l’erupció local desapareix el cap de pocs dies.

Els consells més importants

Si es produeix la picada hem de sortir de l’aigua, i mai ens hi hem de posar aigua dolça ni fregar-nos amb la tovallola a la zona afectada, ja que les restes de tentacle que quedin a la pell s’hauran de retirar amb pinces o guants. També és important netejar la ferida amb la mateixa aigua salada del mar, i/o amb una dilució de bicarbonat sòdic, que fa que no es disparin les cèl·lules i redueixi la picada. Tot seguit, perquè aquest verí no tingui tant d’efecte sobre nosaltres, l’hem de desnaturalitzar, i això s’aconsegueix en un xoc de fred, aplicant una bossa amb glaçons durant uns 5-10 minuts sobre la picada, mai posar-nos el gel directament, i d’aquesta manera es redueix els efectes.

Amb la picada de  medusa resta una ferida oberta, i durant 2-3 dies aquesta s’ha d’evitar que s’infecti, i per tant ens posarem un antisèptic (alcohol iodat) . Si les molèsties continuen o apareixen tremolors, nàusees, marejos o dolors intens, cal adreçar-nos a un centre sanitari. Cal evitar una segona picada de medusa durant un mateix estiu, ja que tenim el verí incorporat dins al cos, i el nou quadre s’agreuja.

Les estadístiques diuen que dels tres mesos de platja a l’estiu, com a molt hi ha 15-20 dies de meduses, rarament 3 dies seguits. Per consultar l’estat de les platges, cal veure la web platges.cat, que ens indica l’estat de cadascuna de les platges. Especialistes de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) han desenvolupat una aplicació que es diu ¡MedJelly, amb informació clara, precisa i en temps real sobre les meduses: si són o no a les platges, quina espècie hi és present, quin tipus d’espècies existeixen, què fer davant la picada de les meduses, i tota la informació rellevant sobre el tema.

Nou comentari