Miquel Torres està decidit a trobar la manera de captar CO2 per evitar que s’alliberi a l’atmosfera i contribuir d’aquesta manera a pal·liar els efectes del canvi climàtic.
El president dels cellers Torres l’any 2007 va veure el documental de l’ex vicepresident dels Estats Units, Al Gore, “Una veritat incòmoda” en la que s’alertava dels perills de l’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle.
Tenint en compte que l’efecte hivernacle i l’augment de les temperatures té un impacte directe en la matèria primera de la seva empresa, la vinya, des d’aleshores s’ha decidit a lluitar-hi. Amb mesures concretes aplicades a la seva empresa però també amb la investigació. I en aquests dos àmbits hi han invertit des de 2008, més de 12 milions d’euros.
Recordem que la vinya, com qualsevol altra planta absorbeix CO2, però tant en el procés de fermentació, com en l’ús d’energia per l’elaboració i distribució del vi, s’emet CO2 de nou amb una quantitat molt superior al que la planta necessita per fer la fotosíntesi.
Així, aquest diòxid de carboni és un dels gasos que provoquen l’efecte hivernacle, que a la vegada fa que la temperatura augmenti el que ha desequilibrat el clima mundial.
A l’engròs cada vegada es donen més fenòmens meteorològics extrems, en alguns casos devastadors. Però al detall, també el cicle vegetatiu de les plantes, i en aquest cas en concret de les vinyes, es desequilibra. Les veremes s’avancen, les produccions són irregulars tant en qualitat com en quantitat i les necessitats dels ceps no responen a les pràctiques que fins fa uns anys eren habituals.
És per això que més enllà d’apostar fort per les energies renovables sobre les quals, de nou Miquel Torres lamenta les “traves burocràtiques, de més de 14 mesos d’espera” per posar en marxa una nova instal·lació fotovoltaica per autoconsum al celler de Pacs del Penedès, l’empresa inverteix molt en investigació, especialment pel que fa a la captació de CO2.
La voluntat és que els resultats d’aquestes investigacions que es posen a l’abast de tothom, puguin fer que en un termini de 10 o 15 anys els cellers siguin neutres pel que fa al diòxid de carboni. És a dir, que s’absorbeixi i s’emeti el mateix.
Durant el procés de fermentació del raïm, el primer pas per a l’elaboració del vi, només al principal celler de Torres es generen 2500 tones anuals de CO2. I des de fa uns anys s’estan analitzant possibles sortides a aquest “excedent”.
La principal conclusió de les investigacions en curs en què no hi ha un sòl model i que segurament la solució és la combinació de diferents tècniques.
S’estan fent proves amb microalgues que permeten generar biomassa assimilant carboni atmosfèric i utilitzant aigües residuals com a font de nutrients. Però de moment, per si sol aquest sistema seria viable amb quantitats molt petites de CO2, però no amb el que genera el celler en aquests moments.
Una altra opció que s’estudia és el biochar. Un carbó vegetal que millora les propietats de la terra. En aquest ocasió el CO2 tornaria a la terra a través d’aquests fertilitzant d’alliberació lenta que permet augmentar el reservori de carboni i la retenció d’aigua.
Dins dels capítols de mètodes més sofisticats hi ha la metanació i la síntesi de carbonats orgànics cíclics, els dos en fase experimental. En aquest últim el CO2 es pot utilitzar com a base de síntesi per diversos compostos orgànics amb aplicacions de diferents indústries. Una possibilitat que presenta un potencial interessant és la síntesi de carbonats orgànics cíclics a partir de compostos epoxi i CO2 que genera dissolvents de qualitat utilitzats en la indústria de la pintura.
Pel que fa a la metanació, és la manera en que diversos microorganismes, i sense oxigen converteixen el CO2 en metà que després es pot utilitzar com a combustible.
Amb tot, la voluntat de Torres és aconseguir que la combinació d’aquestes investigacions doni fruits per poder desenvolupar alguns d’aquest sistemes i implementar-los a gran escala per combatre el canvi climàtic.
De moment, fins el mes de juny, el celler ha reduït un 18,9% les emissions de CO2 per ampolla en tot el seu abast, des de la vinya al transport final, mitjançant la implementació de mesures d’eficiència energètica, energies alternatives i transport eco-eficient, entre altres actuacions.
