El colom roquer o colom comú (Columba livia), és un exemple d’ocell silvestre que al llarg de la seva evolució ha anat lligada als humans, de manera que actualment es pot considerar una espècie domèstica, tot i que encara n’hi ha poblacions en paisatges rocosos del litoral. Al llarg de la història, ha estat un aliment destacat per a les classes populars, tant rurals com urbanes, mitjanant els colomars instal·lats als terrats. Era una forma senzilla d’obtenció de proteïna, tan escassa en determinades èpoques, per a famílies de recursos modestos. Alhora, la femta del colomars era molt apreciada com a fertilitzant per a determinats conreus de l’hort, especialment per avivar llavors. 

La relació dels homes amb els coloms es manifesta també en la columbofília, l’art de criar i entrenar coloms missatgers, que ha sigut alguna cosa més que un afició, perquè en conflictes bèl·lics històrics ha estat el sistema de missatgeria més segur, raó per la que ha estat considerat d’interès militar. També ha estat remarcable l’afició destacada en diferents cultures consistent a fer selecció de varietats per obtenir exemplars d’estètica cridanera. Tanmateix, malgrat aquest ús dels coloms en guerres, simbòlicament un colom blanc amb una branca d’olivera al bec representa una icona de la pau arreu del món. Va ajudar a aquest reconeixement el Colom de la Pau de Pablo Picasso.

El colom domèstic habita a les ciutats d’arreu del món i s’ha convertit en un problema de gestió complicada. Les seves deposicions corrosives són un problema per a les estàtues i per als edificis vells i els d’interès històrics. També tenen un petit impacte en les construccions urbanes antigues perquè per a la seva digestió han d’incorporar el pap una minúscula quantitat d’àrids que capturen de les parets on crien o s’ajoquen, i amb el pas del temps aquesta pràctica malmet els edificis. 

Actualment el factor que influeix més en la densitat dels coloms a les ciutats és l’aliment proporcionat per ciutadans, que ha provocat una superpoblació de coloms. Les deixalles urbanes, la disposició d’aigua, l’absència de depredadors, i l’estructura urbana on els permet trobar llocs idonis per a la nidificació, també són factors claus en el negatiu augment de la seva població. Una manera de regular la població és conscienciar els ciutadans que no els proporcionin aliment. L’any 2009, Barcelona va dur a terme una campanya de conscienciació i sensibilització als ciutadans per reduir l’aliment, i hi va haver un descens del 40% de la població de coloms a la zona on es va fer la campanya. Els problemes de brutícia i higiene, els danys a l’arquitectura urbana per acumulació d’excrements àcids que erosionen la pedra d’alguns edificis i la insalubritat per a les persones pel risc de transmissió de malalties epidèrmiques i al·lèrgies a través d’àcars paràsits són algunes de les raons que fan necessaris programes de control. 

Per regular la població de coloms s’han utilitzat els mètodes de captura a través de xarxes i el que fa servir gàbies. El sistema amb xarxes consisteix posar-los menjar en un mateix lloc durant uns dies i després llançar una xarxa mitjançant uns canons ad hoc. I el mètode en gàbies és de trampes automàtiques: consisteix a fer que els coloms entrin dins atrets per l’esquer i un automatisme electrònic programat tanca la gàbia, de manera que coloms que hi han entrat no en podran sortir.

En els últims anys s’està estenent un altre mètode pel control de poblacions, el de pinso amb un fàrmac anomenat nicarbazina, una substància que esterilitza l’embrió i que a dia d’avui ja s’utilitza en més de quaranta poblacions de Catalunya. Barcelona n’és una d’elles. Per poder-se comercialitzar ha hagut de passar els estàndards de l’EPA (l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units), que hi va donar l’aprovació l’any 2005 amb la categoria baixa de toxicitat, tant en organismes terrestres com aquàtics. La nicarbazina es comercialitza juntament amb grans de moresc, recoberts a la vegada per una capa de silicona alimentària per tal d’evitar la pèrdua de la substància. Si la ingesta del producte és continuada (8 mesos) i d’una determinada dosi diària (10g de producte) té un efecte esterilitzant i inhibeix la formació de l’ou. A més, es caracteritza per produir un desequilibri hormonal que afecta la producció i la qualitat dels ous d’una manera important, provocant una reducció del gruix de la closca i una disminució del pes. En el cas de deixar de subministrar pinso amb nicarbazina, al cap d’una setmana els coloms tornen a ser fèrtils, o sigui el producte té un efecte reversible.

La diversitat de mètodes de control, i en especial el de nicarbazinaha ha comportat diversitat d’opinions. Els experts que gestiones aquest tipus de intervencions de control a través d’aquest fàrmac sostenen que en les ciutats on la plaga és molt forta aquest mètode és més efectiu que el de captures perquè els coloms es reprodueixen molt ràpid i que és un sistema més ètic respecte al de captures perquè no causa el patiment de l’animal, la toxicitat és molt baixa i per tant no causa efectes secundaris, i que amb les dosis que es donen no pot causar problemes a d’altres ocells o a les persones.

Però, segons alguns estudis, s’han revelat efectes secundaris mínims, com per exemple la presència d’una part de la substància residual en individus que han deixat de consumir nicarbazina. L’associació d’Empreses de Control de Plagues de Catalunya (ADEPAP) considera que no s’ha demostrat l’eficàcia d’aquest fàrmac per al control de la població de coloms. L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) esmenta que falten estudis, que pot afectar a altres espècies d’ocells, i que aquesta substància disminueix la població de coloms allí on hi ha els menjadors, però a distància una mica més llunyana ja no és eficient perquè els coloms no mengen la quantitat de producte suficient perquè s’esterilitzi l’embrió.

És clar que encara falten estudis que aportin informació, però és fonamental el principi de precaució en casos d’incertesa. Quins efectes pot tenir si aquesta substància entra a la cadena tròfica d’altres espècies no objectiu? Allà on mengen els coloms poden fer-ho altres espècies com la gralla (Corvus monedula) i la tórtora turca (Streptopelia decaocto), entre d’altres. Fins i tot pot afectar indirectament el falcó pelegrí (Falco peregrinus), un rapinyaire lligat a la ciutat que a mitjan segle XX va anar desapareixent per contaminants com els DDT i la caça i algunes ciutats, com Barcelona, el van reintroduir entre els anys 1999 i 2003 per controlar les plagues urbanes com la de coloms, que ocupen un 52% de la seva dieta. Quins efectes pot tenir en el falcó si s’alimenta de coloms que mengen pinso amb nicarbazina?

Sembla que el mètode més ètic i efectiu són diversos, el de reintroduïr el falcó pel control de la població de coloms, més d’altres mesures esmentades, com el control de l’alimentació, de l’aigua, dels espais de nidificació, i en especial acompanyat de campanyes de sensibilització a la ciutadania, ja que s’ha comprovat que per aquest via es pot aconseguir disminuir molt la població de coloms.

Nou comentari