MonPlaneta
La indústria de l’opi aprofita l’energia solar per expandir el mercat mundial de l’heroïna
  • CA

El periodista de la BBC Justin Rowlatt, cap dels corresponsals de medi ambient de la cadena pública britànica, ha viatjat fins a Afganistan per dur-nos un reportatge sobre com les energies renovables han arribat a una de les indústries que menys ens podríem esperar: la de les drogues. Concretament, a la producció d’opi per a heroïna, la major part de la qual té lloc a Afganistan i on els propietaris dels camps estan fent servir l’energia solar per als seus sistemes d’irrigació, augmentant considerablement el flux d’aquesta droga cap a la resta del món.

Rowlatt, que defineix aquesta activitat econòmica com “segurament l’exemple més pur de capitalisme al planeta”, explica com en unes condicions tan dures com aquelles, “no hi ha subvencions, ningú pensa en el canvi climàtic -ni en cap altra consideració ètica”, els petits agriculturs afganesos estan fent servir plaques solars per als seus conreus en una de les zones de cultiu d’opi més productives del planeta, la província d’Helmand.

El sistema, en una regió tan àrida i assolellada com aquella, és molt senzill: fan pous d’uns 100 metres de profunditat, buscant aigües subterrànies, i les bombegen fins la superfície gràcies a l’energia del sol per regar les roselles que, un cop collides i processades, es convertiran en una de les drogues més addictives i més perilloses que es coneixen.

L’any 2019, només a la vall d’Helmand, ja hi havia 67.000 instal·lacions de captació d’energia solar i, actualment, aquesta tecnologia és tan popular que els mercats tenen reserves enormes de plaques fotovoltaiques. Evidentment, no es fa servir només per a l’opi sinó, també, per als cultius que ocupen les terres la resta de l’any, la majoria dels quals serveixen per alimentar els ciutadans de la regió.

Així doncs, l’energia solar ha revolucionat la vida de milers i milers de persones en un país pobre i marcat per la guerra com l’Afganistan, però no pas de la manera que ens hauríem pogut imaginar. Els antics motors dièsel, que havien de ser alimentats, han estat substituïts per plaques solars, en una inversió que ha demostrat ser molt profitosa: un cop feta la inversió inicial de 5.000 o 7.000 dòlars, l’aigua de reg esdevé gratuïta.

Així, gràcies a les energies renovables, les collites són més abundants -i més freqüents- que fins ara, no només les d’opi sinó també la de la resta dels cultius de la zona, com ara tomàquets. Pel que fa a l’opi, però, els camps de cultiu han crescut gràcies a la facilitat que les plaques solars donen a l’hora d’accedir i distribuïr l’aigua per regar.

Durant els darrers vuit anys, de fet, la superfície de cultiu d’opi s’ha multiplicat per dos i continua creixent, alhora que la productivitat d’aquests camps augmenta gràcies a la disponibilitat d’aigua. Aquesta explosió econòmica, és clar, també ha causat l’arribada de centenars de milers de persones provinents d’altres indrets del país i el conseqüent boom en la construcció d’habitatges: gairebé 50.000 des de 2012. Pel que fa a la producció de droga, Afganistan, gràcies a l’energia solar, el 2017 va produir 9.000 tones d’opi mentre, el 2012, n’havia produit només 3.700. La producció, de fet, va ser tal que el preu de l’heroïna va caure en picat.

Així, tot i que l’energia solar és evidentment una alternativa neta i sovint molt més econòmica que les fonts utilitzades fins ara, això no vol dir que no pugui fer-se servir amb intencions menys honestes, com és el cas del cultiu d’opi, tot i que aquest és un exemple claríssim del gran poder de transformació de l’anomenada “revolució verda” i del seu potencial per canviar completament la manera com entenem l’economia i les relacions de dependència entre els diversos sectors.

Alhora, és clar, l’expansió dels pous a Afganistan ha derivat en un altre problema: s’extreu tanta aigua subterrània que, segons els darrers càlculs, si es continua al ritme actual d’aquí 10 anys s’haurà esgotat del tot, i això podria forçar un milió i mig de persones a abandonar les seves llars en busca d’una nova manera de viure, en una migració que no haurà estat causada pel canvi climàtic sinó, al contrari, pel que es postula com una de les seves principals solucions.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa