Les temperatures globals d’aquest passat mes de setembre han estat tan extraordinàriament altes que han batut, de llarg, tots els rècords. Segons ha informat l’Organització Meteorològica Mundial, la mitjana mundial va ser 0,5ºC més elevada que la del més càlid que s’havia registrat fins ara, una xifra que no només ha despertat una gran preocupació entre els científics sinó que, fins i tot, els ha sorprès, ja que no esperaven una desviació tan gran de la tendència dels darrers anys.
De fet, si els Acords de París de 2015 tenien la intenció de reduir prou les emissions de gasos d’efecte hivernacle com perquè l’augment de les temperatures respecte els nivells preindustrials no passés dels 1,5ºC, de moment el passat mes de setembre ja suposa un augment d’1,8ºC. Les temperatures globals de setembre, de fet, han estat força més semblants a les que es podrien esperar d’un mes de juliol que, a més, és el més càlid de l’any a nivell mundial.
L’escalfament global i El Niño, els principals culpables
El fet és que aquest estiu ha estat ple de factors que influeixen en el clima, alguns dels quals coneixem força bé i altres no. D’entrada hi ha les emissiona de gasos d’efecte hivernacle, que continuen emetent-se en quantitats enormes i la relació dels quals amb l’augment de les temperatures coneixem perfectament. També hi ha el fenomen conegut com El Niño, una banda d’aigües càlides que es forma al Pacífic i que, quan passa aquesta calor a l’atmosfera, fa pujar les temperatures arreu del món. Els seus efectes són imprevisibles i, tenint en compte que aquest només acaba de començar, podria ajudar a batre molts més rècords.
Hi ha altres factors que han fet pujar les temperatures
També hi ha, però, altres contribuents en què es pensa molt menys. Per exemple, la limitació del sofre al combustible dels vaixells podria haver tingut un efecte secundari negatiu. Per bé que aquesta mesura presa per l’Organització Marítima Internacional ha reduït la contaminació, aquest sofre feia que els núvols fossin més brillants i reflectissin més llum solar cap a l’espai, refredant la Terra. Ara, aquesta ‘protecció’ involuntaria ha desaparegut.
A més, també cal recordar que l’enorme erupció del volcà Hunga Tonga, que va tenir lloc l’any passat, encara podria estar escalfant el planeta. Com que es tracta d’un volcà submarí, va alliberar quantitats enormes de vapor d’aigua a l’atmosfera, que hem de recordar que és un gas d’efecte hivernacle. Tot i que el seu paper a aquestes alçades pot haver estat petit, tota pedra fa paret.
Una situació que podria ser permanent ben aviat
Malgrat tot, i tornant a la superació del límit d’1,5ºC respecte els nivells preindustrials, també és bo recordar que, perquè es consideri que hem superat definitivament aquest llindar, cal que la superació sigui sostinguda, i no puntual. Aquesta situació, però, també podria trigar poc a arribar.
