El mes de desembre passat es pot qualificar de càlid a Catalunya i molt càlid a les parts més elevades del Pirineu i Prepirineu central i occidental, depressió Central i serralada Prelitoral. També ha estat plujós a gran part del país i fins i tot molt plujós al sud del delta de l’Ebre, serres del Port i de Prades, litoral i prelitoral Central, Pirineu central i oriental, parts més elevades del Pirineu occidental, i punts de la plana de Lleida i la interior gironina. Aquesta meteorologia ha estat marcada per dues configuracions totalment oposades. De l’1 al 22 de desembre es va caracteritzar pel pas de tres pertorbacions que van provocar precipitació amb quantitats molt destacables a àmplies zones del país. A partir del dia 23, un potent bloqueig anticiclònic abraçava l’Europa occidental i va provocar absència de precipitació i boira persistent a les planes i depressions de l’interior.
El vent, els núvols i les diverses masses d’aire càlid que ens han afectat aquest desembre han provocat una temperatura, especialment la nocturna, suau per l’època arreu del país, en alguns casos fins i tot amb mínimes superiors als 15°C. Cal remarcar que a 16 de les 90 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades han registrat la temperatura mínima diària més alta de desembre, repartides a diversos sectors del delta de l’Ebre, la plana de Lleida i plana interior gironina. Cal destacar els 17,4 °C del dia 13 a Amposta (Montsià). Pel que fa a precedents d’un desembre tan càlid i de manera general, hauríem de retrocedir fins al 1989, si bé cal remarcar que localment hem tingut anomalies més grans altres desembres recents. Per exemple, el 2015 l’anomalia positiva de temperatura va ser molt elevada (> 4 °C) a l’alta muntanya.
Pel que fa a la pluja, cal anar fins al 2000 per trobar un desembre com el de 2019. La distribució de les anomalies de precipitació ha estat marcada per la llevantada que es va registrar a principis del mes amb màxims al litoral, prelitoral i Pirineu oriental, i els dos episodis registrats a mitjans del desembre marcats per un flux del tercer i quart quadrant que van provocar màxims al Pirineu i Prepirineu.
