L’any pluviomètric 2017-2018 va ser molt contrastat i dels més nivosos

Va ser el quart any més sec de la sèrie de 111 anys a l’Observatori de l’Ebre alhora que el més plujós de la sèrie de 68 anys a Vielha

Precipitacions acumulades a Catalunya al llarg de l'any 2017-2018

Precipitacions acumulades a Catalunya al llarg de l’any 2017-2018 | Servei Meteorològic de Catalunya

Quan es vol fer el balanç de les reserves hídriques d’un territori generalment s’utilitza l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final de l’època estival de l’any següent. L’any pluviomètric 2017-2018, que abasta el període comprès entre l’1 de setembre de 2017 i el 31 d’agost de 2018, ha presentat un balanç pluviomètric molt heterogeni en el territori, amb indrets on ha resultat ser dels més secs de la sèrie i a d’altres on se situa entre els més plujosos.

En general ha resultat sec en àrees de la meitat sud i també al litoral i prelitoral Nord, essent molt sec al Montsià i a l’extrem sud del Baix Ebre on el percentatge de la precipitació del període respecte de la corresponent mitjana 1961-1990 ha pres valors entorn al 50%. Per a una important part del territori que abasta les comarques centrals del país, del litoral i prelitoral Central i Nord, i part del Pirineu més oriental, l’any pluviomètric ha recollit valors similars a la mitjana climàtica anual del 1961-1990. En canvi, a gran part de la meitat nord del país l’any pluviomètric s’ha de considerar plujós o molt plujós, amb percentatges superiors al 130% i que han assolit valors de fins al 180% a zones de gran altitud de la Val d’Aran i del Pallars.

En termes de conques hidrogràfiques, l’any pluviomètric 2017-2018 ha estat molt plujós a les capçaleres de la Noguera Ribagorçana i de la Noguera Pallaresa, normal o plujós a les capçaleres del Segre i del Ter, i plujós a tota la conca del Llobregat. En canvi, al curs inferior de la resta de conques orientals i de les occidentals ha estat un any sec, molt sec en el cas de la desembocadura de l’Ebre. De l’anàlisi de les sèries disponibles amb més de 20 anys de dades es destaquen punts del sud on aquest any pluviomètric ha estat el més sec, l’Ametlla de Mar al Baix Ebre, i Amposta i els Alfacs al Montsià. En el cas de Roquetes (Baix Ebre), l’Observatori de l’Ebre amb més de 100 anys de dades, ha registrat el quart any pluviomètric més sec des del 1905-1906, amb una precipitació de només 315,3 mm i que suposa un 56% respecte de la mitjana climàtica; S’ha de considerar que valors inferiors als 350 mm anuals s’han donat 15 vegades en aquesta sèrie. El contrast esdevé clar en el cas de Vielha, que amb una sèrie de 68 anys de dades, ha recollit 1271,5 mm, valor que suposa un 134% respecte la mitjana climàtica i que posiciona l’any 2017-2018 com el més plujós d’aquesta sèrie. En aquest cas, valors superiors als 1200 mm s’han donat 7 vegades a la sèrie. També de les 18 sèries disponibles que s’inicien el 1950, a Oliana (Alt Urgell), el Pont de Suert (Alta Ribagorça), Nerets-Tremp (Pallars Jussà), Vic (Osona) i Moià (Moianès), aquest ha estat entre els 9 més plujosos.

En referència a l’evolució estacional de la precipitació cal recordar que l’inici de l’any pluviomètric va ser en general deficitari, amb una tardor majoritàriament seca a bona part de Catalunya, i molt seca a l’extrem sud, nord de l’Alt Empordà i punts de Ponent, de fet de les més seques de les darreres dècades en alguns punts. L’hivern 2017-2018 va ser plujós a gran part del territori i la primavera 2018 va ser de les més plujoses dels darrers anys al Pirineu i Prepirineu occidental, mentre que a punts del litoral Sud i Central va ser seca. Finalment l’estiu ha estat molt variable, tot i que també sec al sud i al nord-est, en zones on el balanç de l’any pluviomètric finalment també ha estat deficitari.

De les estacions meteorològiques gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2017-2018 allà on ha estat superior als 1.150 mm estan ubicades totes al Pirineu i Prepirineu. Destaquen valors fins i tot superiors als 2000 mm a les zones de més altitud de la Val d’Aran i el Pallars. Pel que fa als valors més baixos, se situen tots ells a la meitat sud del país, a la conca de l’Ebre, essent prop de la desembocadura, al Montsià, on menys ha plogut.

Gruix de neu mitjà comparat entre l'any més nivós i menys nivós al Cadí Nord

Gruix de neu mitjà comparat entre l’any més nivós i menys nivós al Cadí Nord | Servei Meteorològic de Catalunya

Pel que fa a les nevades, i de manera general, es pot afirmar que el 2017-2018 ha estat un any molt nivós. Al Pirineu, fora del vessant nord, va nevar poc durant els primers mesos de la temporada, novembre i desembre del 2017, però entre gener i febrer els gruixos van començar a ser importants a tot el Pirineu i Prepirineu, de manera que el gruix mitjà de la temporada va superar el normal a totes les estacions, i fins i tot representa el més gran de tota la sèrie al Port del Comte (2.316 m, Solsonès), a Malniu (2.230 m, la Cerdanya) o a Núria (1.971 m, Ripollès). Val a dir però, que en funció de la ubicació, hi ha temporades anteriors que globalment han estat més nivoses a la zona occidental del Pirineu, com per exemple la campanya 2012-2013 a Bonaigua (2.266 m) en què es van assolir els 411 cm, i en algunes estacions enguany han assolit gairebé els 350 cm.

Fora del Pirineu, cal recordar les nevades de final de febrer, sobretot la del dia 28, la més extensa a Catalunya des del 8 de març de 2010, i també la més abundant des d’aleshores al litoral, prelitoral, Ponent i diversos sectors de l’interior i del Prepirineu.

Nou comentari