Tot i que la matinada d’aquest dimarts encara va ser molt càlida a bona part del país, la temperatura ha començat a baixar i lentament anem deixant enrere un episodi de calor que s’ha allargat gairebé dues setmanes, amb valors especialment elevats prop de la costa durant el cap de setmana del 4 i 5 d’agost. Els aspectes més destacats han estat la persistència de la calor i la temperatura molt alta del cap de setmana a les comarques del litoral i prelitoral, amb màximes properes als 40 ºC en indrets poc habituals i sobretot amb valors de temperatura nocturna que en alguns sectors de la ciutat de Barcelona i de l’Empordà amb prou feines van baixar dels 30 ºC. Si bé a moltes comarques de l’interior la calorada no ha estat excepcional i es van assolir valors més elevats fa tot just un any, prop de la costa hi ha sectors on ha estat l’onada de calor més important des de la de l’agost de 2003, que aleshores va culminar un estiu històricament càlid. Al Pirineu, en canvi, la calorada ha estat molt més moderada i no s’hi ha superat ni un sol dia el llindar de calor intensa.
L’episodi ha estat provocat per una massa d’aire càlid provinent del nord d’Àfrica, primer amb una dorsal anticiclònica discreta, que a partir de dijous i divendres es va fer més marcada, coincidint amb l’aire més càlid afectant de ple l’oest de la península Ibèrica. A grans trets, el fet que explica valors tan elevats prop de la costa catalana, malgrat no afectar-nos una massa d’aire excepcionalment càlida, és el lleuger flux de vent del nord i nord-oest que hem tingut al llarg del cap de setmana. Normalment, les masses d’aire tan càlid van acompanyades d’un lleuger flux de component sud a Catalunya. Aquestes situacions impliquen calor molt intensa a l’interior però permeten que la marinada (vent diürn de mar cap a terra) suavitzi la temperatura prop de la costa, tot i la xafogor intensa. Aquests dies, molt especialment dissabte i diumenge, la marinada ha quedat inhibida, cosa que ha permès que la temperatura diürna pugés prop del litoral com ho fa habitualment als punts més càlids de l’interior i del prelitoral. Aquesta situació també ha impedit el refrescament nocturn, sobretot a l’Empordà (on ha bufat més la tramuntana) i a la ciutat de Barcelona. També cal esmentar l’elevada temperatura de l’aigua del Mar Mediterrani, que actualment està entre 3 i 4 graus per sobre de la mitjana corresponent a l’època de l’any.
Entre el 25 de juliol i el 6 d’agost, 138 de les 184 estacions de la XEMA (75%) han superat almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor. D’altra banda, gairebé la meitat (90 de 184) han superat el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius, de manera que a bona part del país s’ha viscut una autèntica onada de calor, molt especialment prop de la costa. El primer dia que algunes estacions van començar a superar els llindars va ser el dimecres 25 de juliol, però fins a finals de mes el nombre de superacions va ser discret (11 de 184 estacions el dia 25, 15 el dia 26, 19 el dia 27, 7 el dia 28, només 2 el dia 29, 6 el dia 30 i 39 estacions el dia 31). Ha sigut aquests primers dies d’agost quan el nombre de superacions s’ha gairebé generalitzat. L’1 d’agost es va superar el llindar a 74 de les 184 estacions, el dia 2 a 101 estacions i el dia 3 a 94 estacions. Va ser durant el cap de setmana quan el nombre de superacions va tocar sostre, amb 125 estacions el dissabte 4 i 111 estacions el diumenge 5, mentre que dilluns ja només van ser 34 estacions (18,5%).
El pic de calor del dissabte 4 d’agost va deixar pràcticament tots els rècords de temperatura màxima de l’episodi. Concretament, 14 de les 143 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van assolir la seva màxima absoluta, totes elles situades al litoral i prelitoral. A banda de les estacions que van assolir la temperatura màxima més alta de tota la sèrie, unes altres 9 estacions van assolir la seva temperatura màxima d’agost. Cal dir que a Barcelona només l’estació de la Zona Universitària va fregar els 40 ºC, superant la seva anterior màxima absoluta. Ara bé, a bona part de la ciutat la màxima del dissabte 4 es va situar entre els 35 i el 38 ºC, valors que aquest segle tenen un parell o tres de precedents. Pel que fa a l’Observatori Fabra, situat a la serra de Collserola a 411 m d’altitud, dissabte va mesurar 37,2 ºC de màxima. És el 9è valor més alt de la sèrie de 105 anys de dades.
La temperatura nocturna ha estat probablement l’aspecte més destacat de l’onada de calor, amb diverses nits tropicals consecutives (temperatura mínima igual o superior a 20 ºC) no només al litoral i al prelitoral, sinó també a molts sectors de l’interior i a cotes mitjanes del Prepirineu. Prop de la costa la temperatura nocturna ha estat insòlita durant el cap de setmana, amb alguns valors al voltant dels 30 ºC a punts de l’Empordà i del centre de la ciutat de Barcelona. Fins al dia 6 d’agost, 18 de les 143 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades han igualat o superat la temperatura mínima més alta de tota la seva sèrie Entre l’1 i el 5 d’agost s’han mesurat valors mitjans diaris de més de 30 ºC en alguns sectors del país, especialment a l’Alt Empordà, la vall de l’Ebre i la ciutat de Barcelona. Concretament, el dia 4 es van arribar a mesurar fins a 34,0 ºC de mitjana a Espolla i 33,2 ºC a Portbou, ambdues a l’Alt Empordà. Són valors pràcticament insòlits a Catalunya.
L’elevada temperatura ambiental dels darrers dies, juntament amb les calmes de vent i mar, han provocat la pujada de la temperatura de l’aigua del mar. En el cas de l’Estartit, on el col·laborador Josep Pascual fa 45 anys que mesura la temperatura de l’aigua una milla a llevant de les Illes Medes, els 26,3 ºC a 0,5 m de profunditat d’ahir dilluns 6 d’agost és el valor més alt en superfície de tota la sèrie. Fins ara, només hi havia dos precedents per sobre dels 26 ºC: el 29 d’agost de 1994 (26,0 ºC) i el 21 d’agost de 2012 (26,1 ºC).
