El 2018 serà recordat com un dels anys més plujosos a bona part de Catalunya. Un 65% del territori ha recollit entre un 120% i un 150% de la seva precipitació mitjana, i a prop d’un 25% del país s’ha superat el 150%, assolint en alguns casos valors que gairebé arriben al 190%, com ara a Borgonyà (Osona) i a Vilanova de Meià (Noguera). També s’ha superat el 175% de la precipitació mitjana anual a punts del Barcelonès, Vallès Oriental, Baix Penedès, Baix Llobregat, Cerdanya, Berguedà i Pallars Sobirà. Així, el 2018 no ha presentat trets de sequedat enlloc, essent menys d’un 1% del territori, només punts del Montsià, Baix Ebre i del Baix Empordà, on no s’ha assolit, però per molt poc, el valor de la seva mitjana climàtica del període 1961-1990.

Diferència entre la mitjana anual de precipitacions i la mitjana climàtica acumulada
Diferència entre la mitjana anual de precipitacions i la mitjana climàtica acumulada | Servei Meteorològic de Catalunya

!--akiadsense-->

En termes absoluts, s’han assolit valors de gairebé 400 mm als indrets climàticament més secs del país, com és el cas dels valors més baixos del 2018 registrats a Seròs amb 391.8 mm i a Aitona amb 420 mm, tots dos al Segrià. A l’altre extrem, fan vertigen valors cinc vegades superiors recollits a estacions de l’alta muntanya del Pirineu occidental. Així ho signifiquen els valors mesurats de més de 1.800 mm a Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló, a la Cerdanya, o de més de 2.000 mm a Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà. El 2018 s’ha aconseguit superar el llindar dels 1.000 mm a més de la meitat de comarques del país, i en algunes de forma molt general, com és el cas de la Garrotxa, Osona, Ripollès i Berguedà. Aquest llindar també s’ha mesurat en indrets on no és esperable com és el cas d’algunes estacions del front més marítim de la ciutat de Barcelona (el Raval i Font del Gat). En relació amb la distribució de la precipitació al llarg de l’any, gens homogènia, el període comprès entre juny i setembre ha contribuït poc als totals anuals exceptuant l’agost al nord-est.

Els mesos que més han sumat són gener, febrer, sobretot l’octubre, i novembre. Gener va ser molt plujós a la conca del Llobregat, al sud del Maresme i al massís del Port i al Pirineu. Febrer, va ser molt plujós gairebé arreu. Octubre, va ser excepcionalment plujós, amb precipitació molt abundant a gran part de Catalunya, el mes més plujós dels últims 24 anys al conjunt del país, amb valors que van suposar en alguns punts el triple o el quàdruple de la mitjana climàtica mensual corresponent. Finalment novembre va ser plujós a la meitat est de Catalunya.

En l’anàlisi de les sèries més llargues disponibles, el 2018 queda entre els 10 anys de més aigua precipitada a 13 de les 18 estacions que disposen de dades com mínim des del 1950, i a totes les 26 estacions automàtiques que disposen de més de vint anys de dades. Com a primer any més plujós destaquen els casos de Vic (Osona) i Oliana (Alt Urgell) amb sèries de 69 anys i com a segon any més plujós les de Moià (Moianès), Nerets-Tremp (Pallars Jussà) també de 69 anys, i sobretot l’Observatori Fabra de Barcelona, una de les centenàries, on el 2018 ha estat el segon any més plujós dels darrers 105 anys.

Cal destacar també que el gruix mitjà de neu al Pirineu ha estat excepcionalment elevat, resultat d’una elevada innivació durant l’hivern 2017-2018 i la primavera 2018, quan es van assolir gruixos de més de 3 m en alguns sectors del Pirineu occidental. El final de l’any 2018 també ha estat nivós als sectors que reben precipitació en situacions de llevant o de component sud. L’arribada de la neu va ser molt primerenca durant l’octubre, i els episodis de precipitació de novembre van donar gruix de neu a cotes altes sobretot als vessants sud i est. En un desembre sec només un parell d’episodis han donat neu al vessant nord, i en resultar un mes càlid, només resta gruix important al vessant nord de les muntanyes com és el cas de Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló, a la Cerdanya.

L’any 2018 també estat càlid gairebé a tot Catalunya, encara que s’ha de considerar com a normal a bona part del Pirineu, sobretot a l’occidental. Les zones on el 2018 ha estat més càlid se situen al litoral i prelitoral, sobretot a l’Alt Empordà, Barcelonès i punts de les Terres de l’Ebre. En aquests sectors hi ha estacions on la diferència entre la temperatura mitjana anual registrada i la mitjana climàtica del període de referència 1961-90 ha igualat o superat els +1,5 °C. Al capdavant, amb una anomalia de poc més de +2 °C, se situa l’estació de Barcelona – el Raval, la qual ha superat el llindar dels 18 °C, d’igual manera que va passar el 2011, i també tots els anys de manera contínua des del 2014. Ha estat aquesta estació novament la que ha donat el valor de temperatura mitjana més alt mesurat a la XEMA.

Diferència entre la temperatura mitjana anual i la mitjana climàtica acumulada
Diferència entre la temperatura mitjana anual i la mitjana climàtica acumulada | Servei Meteorològic de Catalunya

!--akiadsense-->

Les poques estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) on el valor de temperatura mitjana anual ha estat inferior, i només per alguna dècima, al respectiu valor de referència corresponent a punts d’altitud superior als 2.000 m, ubicats a l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Val d’Aran i la Cerdanya. La temperatura mitjana anual ha superat els 17 °C a molts punts del litoral Central i Sud, sectors que habitualment enregistren els valors de temperatura mitjana més alts, i no ha sobrepassat els 10 °C a gran part del Pirineu, Prepirineu i als punts més elevats del massís del Montseny, sempre per efecte de l’altitud. Només els mesos de febrer, març i octubre del 2018 van presentar trets freds: febrer de forma molt general, març només a les comarques del Pirineu, i octubre només al vessant nord del Pirineu. La resta de mesos del 2018 han estat càlids, o fins i tot molt càlids com van ser el gener a punts del litoral Central, Ponent, prelitoral Sud i Terres de l’Ebre, també l’agost al litoral i prelitoral, i fa poc el recent desembre al Pirineu.

Evolució de les anomalies de la temperatura mitjana anual entre 1950 i 2018
Evolució de les anomalies de la temperatura mitjana anual entre 1950 i 2018 | Servei Meteorològic de Catalunya

!--akiadsense-->

A l’Observatori de l’Ebre, estació amb 114 anys de dades, el 2018 ha estat, igual que el 2017, el més càlid de la sèrie, ambdós amb una temperatura mitjana anual de 18,8 °C. De les 16 sèries disponibles a Catalunya analitzades des de l’any 1950, i per tant amb 69 anys disponibles, el 2018 se situa en 12 casos entre els 10 anys més càlids, i com al més càlid en el cas de Figueres-Cabanes (Alt Empordà), amb 16,1 °C. D’altra banda, de les 44 estacions meteorològiques automàtiques de la XEMA que disposen de més de vint anys, a una trentena se situa també entre els cinc anys més càlids. Pel que fa al conjunt de Catalunya i pendent d’una anàlisi definitiva, el 2018 seria un any molt similar al 2017 i 2016, i es tractaria del 6è o 7è any més càlid des de 1950.

Nou comentari