Una nova vacuna contra la grip, administrada per via intranasal i elaborada amb nanopartícules que milloren la resposta immunològica, ha demostrat que té uns efectes potents a l’hora de protegir contra diverses soques del virus de la grip, segons els investigadors de la Universitat Estatal de Geòrgia (Estats Units) que l’han desenvolupat.
En un article a la revista ‘ACS Applied Materials & Interfaces’, els responsables del disseny i prova de la vacuna afirmen que contribueix a una resposta immune transversal contra els virus de la grip, si més no en ratolins. La injecció conté nanopartícules de polietileimina, un sistema que pot dur alhora antígens que provoquen la resposta immune del cos i adjucants que l’enforteixen perquè la protecció sigui més potent. Segons els resultats, les defenses contra els virus continuen actives fins i tot passats sis mesos.
La vacunació intranasal és ideal per a infeccions respiratòries com la grip o la Covid-19. Normalment, les vacunes contra la grip estacional provoquen una resposta immune molt concreta i de durada curta, fent que els vacunats siguin vulnerables a altres soques.
És per això que cal continuar investigant i avançant en aquest camp, per tal que la protecció sigui més àmplia. En aquest sentit, a més, la vacunació intranasal millora la resposta de les mucoses i pot aturar el virus tan bon punt entra al cos. El problema, però, és que normalment és més difícil provocar aquesta resposta immunològica, i és per això que calen els adjuvants que la potenciïn.
Una de les claus de les vacunes contra la grip és la proteïna HA del virus, molt important al principi de la infecció. Aquesta proteïna té dues parts, el “cap” i la “cua”. Normalment les vacunes fan que el cos reaccioni davant la presència del cap, però aquesta és la part més mutable mentre que la cua, en canvi, es manté força semblant en diverses soques del virus.
La combinació d’aquests dos factors és darrere de l’èxit d’aquesta vacuna, si més no en ratolins, ja que els coadjuvants presents a les nanopartícules fan que el cos reaccioni amb més força davant del virus i, a més, la presència de la cua de la proteïna HA fa que l’organisme pugui reconèixer més tipus diferents de grup.
El pas següent, tot i que no s’han detectat efectes adversos en els ratolins, serà fer un estudi en profunditat de la seguretat del sistema d’administració de l’adjuvant abans no comencin els assaigs en humans.
