Una vacuna contra el VIH que empra la tecnologia de l’ARN missatger, la mateixa que les vacunes de Pfizer i Moderna contra la Covid-19, ha donat resultats prometedors tant en ratolins com també en no-humans. Segons expliquen els responsables del seu desenvolupament, entre els quals hi ha científics de Moderna, en un article a ‘Nature Medicine’, els animals inoculats no han patit gairebé cap efecte secundari i s’ha aconseguit la resposta immunològica esperada.
En el cas dels macacs, l’administració d’una primera vacuna i de diversos recordatoris ha reduït el seu risc d’infecció pel virus de la immunodeficiència dels simis, l’origen del VIH, en un 79%. Un avenç molt important després de quaranta anys d’investigació sobre el VIH i la sida que ara, gràcies a les vacunes d’ARN missatger, podria veure com s’obre una nova esperança.
Aquesta nova vacuna, doncs, funciona igual que desenvolupades per Pfizer-BioNTech i Moderna contra la Covid-19. L’ARN missatger duu instruccions perquè el propi cos generi dues proteïnes distintives del VIH. Per elles mateixes no poden causar cap infecció, però estimulen la resposta del sistema immunològic. Un cop les defenses del cos les han destruït, les proteïnes s’adquireix immunitat contra elles, ja que queden a la “memòria” de les defenses. En aquest cas, a més, les proteïneses creen com a envoltori de partícules semblants al virus, reforçant encara més la capacitat de reconèixer i reaccionar al virus real.
En ratolins, amb dues injeccions n’hi va haver prou perquè creessin anticossos neutralitzants. Pel que fa als macacs, van fer falta més injeccions, al llarg d’un any, per aconseguir el mateix nivell de resposta. Les dosis “recordatori”, però, contenien les versions de la proteïna de dues variants diferents del VIH. Així, s’esperava que s’activessin els anticossos efectius contra les seves regions més comunes, aconseguint una immunització més “genèrica” contra el virus.
Pel que fa als efectes secundaris, les dosis emprades van ser altes però només es van registrar algunes reaccions lleus, com ara una disminució de la gana. Al cap de 58 setmanes, tots els macacs vacunats tenien nivells detectables d’anticossos contra la majoria de les 12 variants del VIH amb què es van provar. A més, les vacunes també van induïr una resposta potent de les cèl·lules T. En ser exposats al virus –una versió adaptada del VIH dels simis– cada setmana durant 13 setmanes, dos de cada set macacs van continuar sense estar infectats. En els altres casos, van trigar una mitjana de vuit inoculacions a patir la infecció.
El pas següent, segons els científics, serà millorar la qualitat i reduïr la quantitat i el número d’inoculacions que necessita la vacuna, fent-la més eficaç. Si tot va bé, després es començarà la fase 1 d’assaigs clínics en humans.
