Donar a les persones no només una vida llarga sinó especialment amb una bona salut és un camp molt gran i que s’aborda des de moltíssimes perspectives diferents, de l’estudi de malalties concretes fins a l’ADN, on hi ha tota gran part de la informació sobre per què i com envellim i morim. Un dels aspectes importants és, precisament, no només fer més llarga la vida sinó donar-li una bona qualitat, reduint al màxim l’aparició de malalties cròniques, degeneratives, incapacitants… A l’Institut de Ciència i Tecnologia Avançades de Corea, segons sembla, podrien haver trobat una de les claus per aconseguir-hi, i és a l’activitat d’una sola proteïna.
Segons explica un equip d’investigadors en un article publicat a ‘Nature Communications’, un canvi en un sol aminoàcid a la proteïna PTEN (homòleg fosfatasa i tensina), que té la funció de suprimir tumors, pot fer que la vida d’una persona sigui igual de llarga però que la seva qualitat augmenti enormement. Així, la bona conservació d’aquesta proteïna sembla que és un factor clau en la regulació de quant de temps ens mantenim saludables, i podria ser l’objectiu de properes recerques per desenvolupar teràpies que prolonguin els anys de bona qualitat de vida dels humans.
La investigació s’ha basat en la comunicació (IIS) del factor 1 de creixement insulínic (IGF-1), un dels camins de regulació de l’envelliment més antics i que és present a formes de vida tan diferents com els nematodes (cucs rodons) i els humans. Reduir aquesta comunicació fa que els animals visquin més temps però també contribueix a un deteriorament important de la salut, com ara problemes de mobilitat, de reproducció o de creixement. En aquest estudi, els investigadors van descobrir que un canvi en un aminoàcid de la proteina PTEN aconsegueix que la longevitat es mantingui alta sense que la qualitat de vida baixa.
Els experiments es van fer en el nematode C. elegans, molt emprat en la recerca sobre l’envelliment perquè té una vida de només dues o tres setmanes. Una modificació molt petita d’aquest aminoàcid va recalibrar la comunicació de l’IGF-1 i va canviar l’activitat de la proteïna PTEN, mantenint-ne uns aspectes i eliminant-ne d’altres. En resum: es va aconseguir que els nematodes visquessin una vida tan llarga com sempre però estant en bones condicions durant més temps. Un descobriment sorprenent que obre la possibilitat a, algun dia, fer el mateix amb persones d’una manera molt senzilla.
