Una investigació catalana revela que fusionar cèl·lules de la retina amb cèl·lules mare pot ser un possible tractament per a la ceguesa, en un pas molt important per a aquestes teràpies. Les cèl·lules híbrides resultants desperten el potencial regeneratiu del teixit retinal dels humans, un fet que fins ara només s’havia observat en els animals de sang freda.
Tal com explica en un article publicat a ‘eBioMedicine’ un equip liderat per Pia Cosma, de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), la combinació de dues cèl·lules en una de sola és un possible mecanisme per contribuir a la regeneració de teixits. Tot i que és rar en els humans, aquest fenomen s’ha observat al fetge, el cervell i el tracte gastrointestinal.
Des del Centre de Regulació Genòmica i amb finançament de la Fundació “la Caixa”, la Unió Europea, el ministeri espanyol de Ciència i Innovació i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat, els investigadors han aconseguit demostrar que aquest tipus de processos també tenen lloc a la retina humana.
Una capacitat perduda
Els experiments van consistir a provar si la fusió cel·lular podia diferenciar-se en cèl·lules que es converteixen en neurones, que podrien tenir potencial per a la regeneració de teixits. Així, es van fusionar les glies de Müller, que tenen un paper important en el manteniment de l’estructura i les funcions de la retina, amb cèl·lules mare adultes de teixits adiposos i el moll de l’os.
“Vam poder dur a terme la fusió cel·lular in vitro, creant cèl·lules híbrides”, explica Sergi Bonilla, investigador postdoctoral del CRG. “El procés era més eficient en presència d’una senyal química transmesa per la retina en resposta als danys, resultant en ràtios d’hibridació duplicades”, afegeix. Una cosa que els va donar “una pista important del paper de la fusió cel·lular a la retina”.
Aquestes cèl·lules híbrides es van injectar en un organoide retinal, un model semblant a una retina humana. Segons van observar, les cèl·lules es van integrar al teixit i es van diferenciar en cèl·lules semblants als ganglions, un tipus de neurona essencial per a la vista. “Els nostres descobriments són importants”, afirma Cosma, perquè mostren que les glies de Müller “tenen el potencial de regenerar neurones”. “Les salamandres i els peixos ” ho poden fer, recorda, tot i que les dels mamífers “han perdut aquesta capacitat” i, per tant, la degradació pot dur a la ceguesa.
Un pas important però primerenc
“Els resultats ens duen una passa més a prop de recuperar aquesta habilitat”, explica Pia Cosma, tot i que els investigadors recorden que queda molta feina a fer abans no es desenvolupi cap tractament. El pas següent és entendre per què les cèl·lules híbrides no resulten en inestabilitat cromosòmica i el desenvolupament de càncers. Els investigadors creuen que hi ha d’haver algun tipus de mecanisme regulador semblant al del fetge, que té cèl·lules que actuen com a reservori genètic i es divideixen en resposta a l’estrès i les lesions.
