El Programa VINCat PROA català d’ús prudent d’antibiòtics s’ampliarà als centres sociosanitaris i hospitals d’atenció intermèdia a partir de l’any vinent. A dia d’avui el projecte treballa per optimitzar l’ús d’aquests medicaments a hospitals i línies pediàtriques i comunitàries, però, a partir de 2022, també mirarà d’intervenir en centres destinats a l’atenció de malalties cròniques degeneratives, neurològiques o amb fase de convalescència, on hi ha un número important d’infeccions resistents.

Les dades recollides al llarg dels anys pel VINCat, permet iniciar de forma més àgil els programes d’optimització en aquest àmbit. “Ampliar el projecte cap a un programa global és fonamental. És la línia a seguir per establir un model organitzatiu de tot el sistema sanitari que treballi per optimitzar l’ús dels antimicrobians de manera unificada”, apunta Miquel Pujol, responsable del programa VINCat, en declaracions a l’ACN. Per això, l’any 2020 es va engegar el programa VINCat PROA comunitari, una col·laboració entre la Gerència del Medicament del Servei Català de la Salut, la Gerència de Processos Integrats del Servei Català de la Salut i el VINCat. A dia d’avui, està format per un miler de professionals de diferents àmbits que, segons el gerent de Processos Integrats del Servei Català de la Salut, Assumpta Ricart, “esdevé fonamental per adequar els tractaments i establir el millor ús”.

Cedida
Cedida

Respecte al 2019, el consum antibiòtic a l’atenció primària ha disminuït, i la majoria és en persones majors de 75 anys, seguit del grup d’edat de 45 a 75 anys. Pel que fa les penicil·lines, l’amoxil·lina-àcid clavulànic és la més receptada, una tendència que cal corregir, ja que aquest antibiòtic no es considera de primera elecció. El personal expert visita el malalt, avalua el tractament i concreta com s’ha de procedir, si reduint la durada del tractament o mantenint-lo, per exemple.

L’altre programa que engegat va ser el VINCat PROA pediàtric, el 2019. “Cal tenir en compte que són fàrmacs que es prescriuen pràcticament a totes les especialitats i àmbits sanitaris. Les conseqüències del seu ús s’estenen a tota la població”, explica Caridad Pontes, gerent del Medicament del SCS. Segons els resultats, l’eficàcia de l’antibiòtic respecte la infecció concreta dels principals agents patògens comunitaris pediàtrics és alt. Pel que fa a la monitorització de la sensibilitat antibiòtica hospitalària pediàtrica, ha començat el 2021 i s’estima que els primers resultats es tindran al llarg del 2022.

Metges de l'Hospital Clínic treballen durant la pandèmia de covid-19  | ACN
Metges de l’Hospital Clínic durant la pandèmia de Covid-19 | ACN

Actualment, les penicil·lines són el grup d’antibiòtics més consumits a Catalunya, seguit de les cefalosporines. Són fàrmacs per tractar infeccions freqüents, com les respiratòries, i prendre’n sense prescripció ni pauta (automedicant-se) és un problema. Les dades del VINCat també reflecteixen que, als hospitals de més complexitat, els antibiòtics d’ampli espectre -que destrueixen o afecten moltes classes de bacteris alhora- són els que més es consumeixen.

La resistència als antibiòtics és una amenaça global que fa anys que té una incidència directa en la salut pública. El desenvolupament de resistències provoca infeccions més greus, potenciant la transmissió i inhabilitant els efectes dels fàrmacs. Disminuir-ne el consum i evitar-ne la utilització innecessària és fonamental per reduir i revertir el problema. S’estima que la resistència als antimicrobians provoca la mort d’unes 25.000 persones l’any a la Unió Europea i prop de 700.000 arreu del món. Si el fenomen no s’atura, es calcula que el 2050 hi haurà més de 390.000 morts a la Unió Europea i 10 milions a escala mundial, dades superiors a les del càncer. D’altra banda, l’increment de mortalitat i de malalties perllongades suposa un cost econòmic addicional de 1.500 milions d’euros anuals en pèrdues de productivitat i cost extra en salut.

Nou comentari