La interdependència de les parelles augmenta a mesura que es fan grans juntes, i sovint esdevenen la primera font de suport físic i emocional. En un estudi publicat al ‘Journal of Social and Personal Relationships’, un equip d’investigadors de la Universitat d’Illinois explica com ha descobert que, en parelles ancianes, fins i tot els seus ritmes cardíacs es sincronitzen.
Les relacions de parella de llarga durada tenen un efecte molt important en la salut i el benestar dels seus membres, tant per a bé com per a mal. Al seu treball, els científics expliquen com, quan els dos integrants de la parella estan físicament junts, els seus ritmes cardíacs tenen interaccions complexes que els duen a sincronitzar-se. Així, afirmen que han trobat una forma més objectiva de mesurar la dinàmica de la relació que no pas preguntant directament a les persones, i han comprovat un dels efectes beneficiosos de les parelles que continuen duent-se bé després de trenta, quaranta o cinquanta anys. En cas que no sigui així, però, també hi ha canvis en el ritme cardíac, per bé que negatius, ja que tots dos es coregulen.
L’estudi va seguir durant dues setmanes 10 parelles heterosexuals casades d’entre 64 i 88 anys que duien entre 14 i 65 anys juntes. Es va monitoritzar el seu ritme cardíac i la seva proximitat quan eren a casa mitjançant sensors per poder establir corelacions entre aquestes dades en temps real. Amb les dades a la mà, es van adonar que estaven íntimament lligades. Pel que sembla, sempre hi ha un dels dos membres de la parella que “dirigeix” el ritme cardíac i l’altre el segueix per adaptar-s’hi, en un equilibri delicat que afecta tant el seu benestar com el seu comportament durant el dia. Tot i això, fins i tot dins de la mateixa parella, no es van poder establir patrons clars: cada dia és únic i les relacions canvien segons les circumstàncies, com canvia la vida de les persones.
Aquest descobriment pot ser molt important en l’estudi de les relacions humanes, una passa per entendre els patrons únics de les interaccions entre els seus membres fins al nivell més petit, però que es van acumulant per crear un entorn més o menys positiu i que té efectes importantíssims en la seva salut.
