És força habitual que recordem les experiències estressants més fàcilment i amb més intensitat que la resta. En un article a la revista ‘Current Biology’, un equip d’investigadors de la Universitat Bochum del Ruhr, a Alemanya, han descobert per què. El seu mètode ha consistit a posar persones en situacions d’estrès en entrevistes de feina simulades i després han registrat els seus records sobre elles. Fent servir ressonàncies magnètiques, han analitzat l’activitat del cervell en el moment de recordar-les, adonant-se que l’activitat cerebral és semblant a la que es té en els mateixos moments d’estrès.

Els neurocientífics que van dur a terme aquest experiment han mirat d’esbrinar per què passa això. Fins ara, els estudis i els raonaments teòrics tenien diverses prediccions sobre quina podia ser la diferència entre els records “normals” i els estressants, com per exemple que les representacions de la memòria siguin molt diferents en els records més poderosos, però sembla que tots els records d’estrès, en realitat, són molt semblants. Això és el que es desprèn de les proves que van fer, que van enregistrar l’activitat del cervell en el moment de patir la situació estressant i en el moment de recordar-la, adonant-se no només que els qui van patir l’estrès recordaven millor l’entrevista que els integrants del grup de control (que l’havien passat sense problemes). A nivell cerebral, a més, els elements disparadors del record produïen reaccions molt semblants entre ells, seguint un camí diferent de la resta d’experiències.

Escàner cerebral
Escàner cerebral

Les observacions fetes durant aquest estudi poden ser molt útils a l’hora de conèixer el mecanisme que reforça els records amb més càrega emocional, ja que sembla que s’ancoren més fortament a nivell neuronal i es relacionen, precisament, amb el disparador de l’estrès. Així, gràcies a aquest experiment, la nostra comprensió dels records més emotius, i també dels més traumàtics, podria millorar, ja que s’ha obert tot un camp concret on investigar el funcionament de la nostra memòria.

Nou comentari