Sigui en un vaixell, en un tren o en un cotxe, hi ha moltes persones que es maregen quan viatgen. Per què passa, això? Com és que alguns fins i tot poden llegir mentre es mouen a gran velocitat mentre qui ha qui no pot parar de sentir nàusees i com tot roda? Hi ha diverses teories per explicar això, i en un article a ‘The Conversation’, la professora d’Audiologia Saima Rajaingam, de la Universitat Anglia Ruskin (Anglaterra), les explica.
Dues teories que es podrien sumar
La primera possibilitat, l’anomenada “teoria del conflicte sensorial”, proposa que el nostre equilibri és el responsable dels mareigs. Com sabem l’equilibri es manté per una combinació del que veiem i el que sentim amb l’informació de l’oïda interna, que ens ajuda a ubicar-nos en l’espai i, per tant, a sentir-nos a lloc. Si la informació dels nostres sentits no concorda, ens pot fer sentir desequilibrats, i això podria explicar els mareigs.
Si els nostres ulls i la nostra orella interna ens diuen que ens movem però percebem que estem asseguts a un cotxe, doncs, hi pot haver problemes. Això explicaria, diu Rajaingam, per què com més es sacseja el vehicle més ens maregem. Aquesta teoria és la més acceptada, tot i que queden uns quants buits, com el mecanisme cerebral que produeix el mareig.
A més, hi ha una altra possible explicació que podria ser complementària. Aquesta teoria, que té a veure amb el control de la postura, afirma que la manca de coherència de la informació sensorial no produeix el mareig per sí sola sinó que, en realitat, el que ens fa tenir nàusees és la nostra incapacitat de canviar la nostra postura per adaptar-nos a aquesta informació contradictòria. Tot i que tindria força sentit, però, la professora afirma que aquesta teoria no és tan sòlida com l’anterior.
En qualsevol cas, tampoc no se sap per què algunes persones no es maregen mai, altres només ho fan en alguns mitjans de transport i altres, les menys afortunades, gairebé sempre. Potser podria estar relacionat amb com de bé funcionen, per exemple, els nostres ulls i el nostre sistema d’equilibri. Patir migranya, per exemple, fa que se sigui més susceptible a patir mareig als vehicles. Rajaingam, a més, també apunta a l’edat i el sexe com a possibles condicionants: les nenes entre 9 i 10 anys són les que més es maregen, de mitjana.
Saima Rajaingam apunta dues dades que poden ser útils per entendre com i per què es manifesten aquests símptomes: la primera és que, fins i tot les persones que tenen tendència a marejar-se quan viatgen, no els passa quan són elles qui condueix. Això pot ser, segurament, perquè el conductor anticipa perfectament el moviment del vehicle i s’hi adapta en tot moment. La segona dada és que hi ha persones que pateixen “cibermareig”, per exemple quan juguen a videojocs, perquè pateixen exactament el mateix conflicte sensorial, una cosa que també pot passar mirant pel·lícules en 3D.
Els remeis de sempre són els bons
Pel que fa als consells per evitar o reduir aquests mareigs, sembla que la saviesa popular funciona: com que el que interessa és reduir la diferència entre les senyals que rep el cervell, evitar llegir i mirar per la finestra és una bona idea. A més, també és recomanable no menjar en excés abans del viatge, ventilar el vehicle i aturar-se de tant en tant, si és possible. A més, és clar, hi ha els fàrmacs específics per a aquests problemes que, en realitat, redueixen l’activitat de la part del cervell que regula l’equilibri i també les senyals que aquest envia als intestins.
