La pandèmia de Covid-19 ha empitjorat les xifres d’estrès i de risc d’estrès laboral. El 2019, quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va reconèixer el desgast (burnout) per la incapacitat de desconnectar de la feina, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) xifrava en un 27% els percentatge de treballadors de l’Estat que corria risc de patir-ne. Ara, un nou estudi fet per Cigna “després” de la pandèmia ha situat en un 74% els qui sempre estan disponibles per a treballar i un 45% els qui reconeixen patir estrès per això.

Les conseqüències, segons els experts, poden ser fins i tot danys al cervell. La psicòloga Agnès Brossa explica que desconnectar per cobrir les necessitats d’alimentació, son, activitat física, social i sobretot afectives, és l’únic que pot reduir les xifres i mantenir el benestar. Si no, la desmoralització i la sensació de no arribar a tot poden dur a tristesa, desànim o fins i tot ansietat.

Estar tot el dia pendent del telèfon pot ser un signe que no podem desconnectar mai de la feina

Quan passa això, el cervell creu que està en perill i desplega “mecanismes neuronals per poder-se activar i continuar endavant malgrat tot”. Aquests neurotransmissors, però, tot i que útils en estat de perill, a llarg termini danyen el cervell. “Comencem a segregar una hormona anomenada cortisol o excessiva noradrenalina, adrenalina…” Aleshores “les dentrites, els petits fils que surten de la neurona i fan que connecti amb la neurona següent i transmetin informació, s’escurcen“.

Brossa explica com aquest dany neurològic es coneix com “estrès psicosocial per derrota reiterada”. El proper 29 de març, al cicle Skills de la Xarxa Territorial de la UOC, ho abordarà en un seminari web.

Estrès | Pxfuel
Patir estrès redueix tant la nostra salut com el nostre rendiment a la feina, entrant en un cercle | Pxfuel

Com notar que estem sobrepassats

Enrique Baleriola, professor d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, assenyala dues maneres: la física i la psicològica, que estan interrelacionades.

En el primer cas, el més habitual és l’esgotament i el cansament, com ara llevar-nos cansats o que ens costi molt tenir energia per fer tasques que abans no ens resultaven difícils. A més, també es pot “sentir pressió al pit o palpitacions”, tot i que això “també pot ser un senyal d’ansietat acumulada”. A més, tenir problemes per dormir o relaxar-se a la nit o durant el lleure també són indicadors d’estrès laboral.

En l’àmbit psicològic, Baleriola destaca els canvis d’humor, despertar-se sense sensació d’haver descansat, posposar o evitar fins i tot les tasques més senzilles de la feina, començar a treballar desitjant que s’acabi ràpidament… “De manera puntual tothom pot sentir aquestes sensacions”, reconeix, “sense que interfereixin a la vida diària o siguin un problema greu”. Ara bé, si s’allarguen o comencem a no poder fer les nostres tasques diàries, ens hem de preocupar.

Trobar moments per fer exercici és molt important a l’hora de reduir l’estrès | Stockvault

Maneres de desconnectar

Brossa explica com, si el fracàs repetitiu produeix estrès, l’eufòria per l’èxit té un efecte oposat, és a dir, positiu. Com més èxit social i laboral, més segregació de serotonina o dopamina, “bones per al cervell i que contraresten aquesta afectació”. Així doncs, el primer és intentar trobar moments on sentim que fem les coses bé. Per fer-ho, Agnès Brossa fa les recomanacions següents:

  • Buscar espai per a necessitats no laborals. Conèixer i cobrir les necessitats d’alimentació, son, activitat física, socials i afectives és clau. “Organitzar i planificar per tenir temps per fer-les permetrà que el nostre cervell pugui segregar aquestes hormones en positiu”.
  • Posar límits. Aprendre a pensar “això no ho puc fer, ho deixo per a demà” i dir que “no”. Si no arribem a tot, tornem a planificar entenent que potser hem sobreestimat el temps que teníem o els objectius, i aprenem a demanar ajuda si la necessitem. Hi ha un límit que no podem sobrepassar.
  • Evitar els sentiments de culpa. Hi ha una relació directa entre el que penses (pensament), el que sents (emoció) i el que fas (conducta). “La primera cosa és esbrinar quin pensament estic tenint sobre mi, si m’estic maltractant, pensant que soc un desastre o que no dono per a tot. Fa molt de mal i no es correspon amb la realitat. Potser avui no he acabat el que havia de fer però no vol dir que no ho acabi mai”, explica Brossa, que afegeix que desenvolupant un pensament més positiu ens sentirem millor.
Trobar espais diferents per a la feina i la resta d’activitats és especialment important si treballem des de casa

A més, pels qui teletreballin, Enrique Baleriola recomana:

  • Diferenciar espais. És bona idea establir diferenciacions físiques o visuals entre el lloc de teletreball i la resta de la casa. Pot ser una habitació específica, una taula que movem només per teletreballar o disposar les coses que fem servir per al teletreball d’una manera exclusiva. “Això ens permetrà veure i sentir quan és moment de teletreballar i quan no”, indica.
  • Fixar rutines i horaris com si fóssim a l’oficina. Així també podrem diferenciar el teletreball de lleure. “Si abans érem a l’oficina de 9 a 17, encara que al començament ens angoixem o ens sentim malament per apagar l’ordinador, podem dir-nos que ja hem complert l’horari d’oficina”, recomana Baleriola.
  • Establir una bona planificació de la jornada laboral. Com que a casa no tenim companys, clients o caps, és més fàcil perdre’ns o pensar que no treballem prou, cosa que augmenta l’estrès. Per tant, determinar les tasques i reunions del dia, els temps que necessitarem per fer-les, i programar petits descansos ens ajudarà a bregar amb l’absència de distància entre feina i casa.

Nou comentari

Comparteix