Que un mamífer pugui detectar i reaccionar ràpidament davant l’olor d’una possible amenaça és essencial per a la seva supervivència. Fa poc, un equip d’investigadors de l’Institut Karolinska, a Suècia, han publicat un article a la revista ‘PNAS’ on expliquen els resultats del seu darrer estudi, que examina què passa al cervell quan identifica una olor com a senyal de perill.
Segons sembla, les olors negatives són processades més ràpid que les positives i activen una reacció de rebuig. Si fins ara es considerava que aquesta actitud era fruit d’un procés cognitiu, ara s’ha pogut demostrar no només que és inconscient sinó que, a més, és extremadament ràpida. El cinc per cent del nostre cervell està dedicat a l’olfacte, i ens permet discernir entre milions d’olors diferents, gran part de les quals s’associen a una amenaça per a la nostra salut o la nostra vida, com ara la d’alguns productes químics tòxics o la d’aliments en descomposició. Davant d’una d’aquestes olors, la senyal arriba al cervell en uns 100-150 mil·lisegons, una velocitat increïble i que posa de manifest com d’important és l’olfacte en els mecanismes relacionats amb l’autoprotecció.
Tot i això, els mecanismes que hi ha darrere aquestes reaccions havien estat un misteri fins ara, perquè no hi havia cap mètode no-invasiu de mesurar senyals del bulb olfactiu, la primera part del rinenfècal (el “cervell del nas”), connectat a les parts centrals del nostre sistema nerviós per tal de detectar i recordar els perills. Els científics de l’institució sueca han trobat una manera de fer-ho, i s’han basat en tres experiments en què es demanava als participants que posessin nota a la seva experiència de sis olors diferents mentre es mesurava l’activitat electrofísica del bulb olfactiu. Així, es va veure molt clar com la resposta davant les olors negatives era molt més ràpida, enviant una senyal directa al còrtex motor en només 300 mil·lisegons. Això és el que fa que ens fem enrere automàticament en sentir una olor que el cervell percep com a perillosa d’una manera molt més inconscient que no pas quan hi intervenen la vista o l’oïda.
