Una molècula, desenvolupada per un equip liderat per investigadors de la Universitat Mèdica i Dental de Tòquio (Japó), té la capacitat de silenciar gens responsables de malalties autoimmunes greus i també alguns càncers. En un article publicat a la revista ‘Nature Communications’, els científics expliquen com han aconseguit crear aquesta molècula híbrida entre ADN i ARN, anomenada HDO, i que té la propietat de regular el funcionament dels limfòcits T i B, cèl·lules que formen part de les defenses del cos.
Quan el nostre cos ens ataca
Els limfòcits T i B són, simplement, un tipus de glòbuls blancs, i normalment eliminen cossos desconeguts del cos, com ara virus o bacteris. En alguns casos, però, aquestes cèl·lules s’activen en moments equivocats, causant problemes de salut molt greus i que poden ser mortals. La seva activitat és controlada per l’expressió dels seus gens, i una mala activació o desactivació pot provocar malalties com ara l’esclerosi múltiple, entre d’altres.
Una possible solució a aquest problema és l’administració de molècules dissenyades especialment perquè trobin els gens problemàtics i els tornin al seu estat normal. Fer-ho de manera eficient, però, sempre ha estat difícil. Aquí és on entra l’HDO, dissenyat de manera que es pot alterar perquè afecti un gen en concret mentre que la resta de la seva estructura es manté estable. Un element molt important de la seva composició és una molècula, anomenada α-tocoferol, que és essencial per a una bona resposta dels limfòcits.
Una passa molt important
En els experiments fets amb ratolins, s’ha comprovat com l’HDO pot silenciar els gens de manera estable i causant menys problemes que amb candidats anteriors. Quan el van provar amb el gen Itga4, que causa la versió dels rosegadors de l’esclerosi múltiple, es va observar com el desenvolupament de la malaltia s’alentia i es reduïa tant la infiltració de les cèl·lules inflamatòries com la degradació de la medul·la espinal. Així doncs, gràcies a l’HDO, es podrà continuar investigant per veure si es pot fer servir el mateix mètode en humans, cosa que podria dur a una enorme millora de la qualitat de vida de milions de persones i, potser, fins i tot a la seva curació.
