Un model matemàtic calcula l’exercici òptim per guanyar massa muscular

Amb detalls bàsics de la fisiologia de qualsevol persona, és capaç de perfeccionar les rutines

Un equip d’investigadors de la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, ha creat un model matemàtic capaç de predir la rutina d’exercici ideal per a guanyar massa muscular en qualsevol persona. Fent servir mètodes de biofísica teòrica, pot saber quin nivell de tensió farà que el múscul creixi i en quant de temps, i podria ser la base d’un programa informàtic que optimitzi l’exercici de qualsevol persona en base a unes quantes dades fisiològiques.

El model, presentat a la revista ‘Biophysical Journal’, es basa en un estudi del mateix equip que va identificar un component dels musculs, la titina, que genera els senyals químics que afecten el creixement dels músculs i indica que hi ha un pes ideal per a cada persona i per a cada objectiu de guany muscular. Els músculs poden apropar-se a la seva càrrega màxima durant molt poc temps, i si la situació es va repetint s’activa una ruta cel·lular que fa que es creïn més proteïnes musculars. Si la càrrega és insuficient, cal més temps, i si és massa alta, es poden produir lesions. Tot plegat, però, depèn en part de cada persona, i de fet el coneixement sobre l’exercici i el creixement muscular és molt més escàs que no ens pensem, i en sabem més els resultats que no pas les raons.

Una dona al gimnàs | Pixnio
Una dona al gimnàs | Pixnio

Les fibres musculars estan formades de filaments individuals de només dos micròmetres de llarg i menys d’un micròmetre d’ample. Com que això és menys de la mida d’una cèl·lula, part de l’explicació del crexiement muscular ha de ser a nivell molecular. Estudiar-ho, però, és molt difícil a causa de les diferències en la fisiologia i el comportament de cada persona, que impedeixen fer experiments controlats. Tot i això, aquest equip fa temps que estudia els mecanismes que permeten a les cèl·lules notar els esforços musculars, fins aribar al descobriment de la funció de la titina, que assenyala els canvis que s’han de produïr a causa de la tensió patida. Coneixent-ne el funcionament a fons, doncs, s’havia de poder estalviar temps i recursos optimitzant els entrenaments i el rendiment dels atletes i de qualsevol persona.

Un home fent exercici amb mascareta | Pixhive
Un home fent exercici amb mascareta | Pixhive

Una de les coses que ofereix el model és una base científica a la idea que el creixement muscular té lloc bàsicament al 70% de la càrrega màxima, la idea que guia l’entrenament de resistència. Més enllà, l’esgotament frena els resultats, tal com afirmen tant el model com les observacions. Ara, els investigadors volen convertir aquest model en un programa fàcil d’emprar per a qualsevol i també adaptar-lo a situacions concretes com ara l’atròfia muscular i incloure moltes més dades de dones, ja que els estudis sobre l’exercici físic tenen un biaix molt important a favor dels homes.

Nou comentari