Els limfòcits B recorden millor la proteïna espiga de la Covid-19 en els casos en què la malaltia és menys greu, segons un nou estudi dut a terme per la Universitat de Texas (Estats Units) i publicat a la revista ‘PLOS ONE’. Aquesta circumstància sorprenent pot ser molt important i donar als investigadors informació útil sobre les diferències en la resposta immunitària segons la severitat de la infecció.
Aquestes diferències podrien ser subtils però molt més importants que no sembla. El treball es va basar en la memòria dels limfòcits B i com reaccionen davant la presència de la proteïna espiga del SARS-CoV-2. Als participants a l’estudi se’ls van extreure mostres de sang un mes i cinc mesos després de l’aparició dels primers símptomes de la malaltia.
Al cap d’un mes, hi havia una part important dels limfòcits B específics per a la proteïna espiga que encara estaven actius, tot i això, els vuit individus que s’havien recuperat de Covid menys greu tenien incrementada l’expressió dels marcadors que s’associen a una memòria duradora dels limfòcits B en comparació amb els qui havien patit més la malaltia. Al cap de cinc mesos, aquests limfòcits gairebé havien desaparegut. Així doncs, sembla que la resposta d’aquests limfòcits és més disfuncional en els casos més severs de la malaltia, que en aquest cas es defineixen com els que van necessitar ventilació mecànica o oxigenació per membrana extracorpòria.
La diferència entre els dos casos, és a dir, l’augment del percentatge de limfòcits B associats a la immunitat de llarga durada a la Covid-19 en els pacients que havien patit versions menys greus de la malaltia podria ser molt important a l’hora de tenir en compte, per exemple, les probabilitats i les conseqüències d’una possible reinfecció pel SARS-CoV-2. Fins i tot dos anys després de l’aparició de la malaltia, la Covid continua sorprenent-nos.
