Un tractament amb arginina, un aminoàcid essencial que forma part de les proteïnes, millora l’efectivitat de la radioteràpia en pacients amb tumors cerebrals amb metàstasi i podria, fins i tot, ser útil per sí sol contra la malaltia. Així ho indica un estudi publicat recentment a la revista ‘Science Advances’ i dut a terme amb una seixantena de pacients amb aquest càncer. El medicament va ser administrat per via oral i el 78% dels participants que el van rebre van tenir una resposta significativa en el desenvolupament dels seus tumors durant fins a quatre anys.

L’assaig va ser dissenyat per comprovar l’efectivitat de l’arginina com un “radiosensibilitzador” per augmentar els efectes del tractament, però els resultats indiquen que podria ser emprada de manera més estesa en teràpies contra el càncer, combinant-se, per exemple, amb la quimioteràpia o la immunoteràpia, o fins i tot per sí sola. L’arginina és un producte barat i de fàcil accés, que es considera segur i que va amb relativa facilitat del torrent sanguini al cervell.

Cèl·lules tumorals | Wikimedia Commons
Cèl·lules tumorals | Wikimedia Commons

La idea d’aquest assaig va venir de l’observació que els tumors, sovint, s’asseguren la seva supervivència produint grans quantitats d’òxid nitrós, que regula processos corporals com ara la circulació de la sang. Així doncs, reduir la producció d’aquesta molècula és una manera de frenar el creixement dels tumors, però ha demostrat tenir altres efectes secundaris adversos. Els investigadors van pensar que fer el procés invers –estimular la producció d’òxid nitrós– podia tenir efectes perjudicials en els tumors perquè, en quantitats massa grans, causen danys cel·lular. Així, debilitar el tumor abans d’una ronda de radioteràpia podria millorar l’efectivitat del tractament, cosa que es va demostrar en experiments amb ratolins.

A l’hora de provar-ho en humans, es va tractar els pacients amb dosis altes d’arginina una hora abans de la radioteràpia per les seves metàstasis cerebrals, és a dir, tumors que havien arribat al cap provinents de tumors primaris a altres parts del cos. Sis mesos després, el 82% havia millorat el seu estat pel que fa a símptomes neurològics o, si més no, no havia empitjorat. De fet, alguns van morir, però es va veure que era a causa de la presència del càncer a altres parts del cos perquè, en altres casos, els tumors del cervell i altres parts del cos van desaparèixer, obrint la possibilitat a curar completament la malaltia.

Tot i que cal continuar estudiant en aquest sentit, els resultats són prometedors i obren una nova via d’investigació per tractar una de les malalties més perilloses del nostre temps.

Nou comentari