Un equip del laboratori de Plasticitat Cel·lular i Malaltia de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Barcelona (IRB), en col·laboració amb 20 institucions internacionals, ha rejovenit òrgans de ratolins fent servir la reprogramació cel·lular. Els seus experiments han donat resultats importants a la melsa, el fetge, la sang i especialment al pàncrees dels animals. Aquest mecanisme, parcial i reversible, es pot repetir durant múltiples cicles i acaba afectant tot l’organisme, fent que els ratolins estiguin més sans i resisteixin millor les malalties.

Investigadora de l'IRB  | Institut de Recerca Biomèdica
Investigadora de l’IRB | Institut de Recerca Biomèdica

Els factors de Yamanaka

Els teixits dels organismes vius tenen cèl·lules molt especialitzades, com les neurones o les cèl·lules musculars. Aquesta identitat es considerava fixa fins que l’investigador japonès Shiya Yamanaka va trobar la manera de canviar-la mitjançant la reprogramació, un procés que consisteix a introduir nivells alts de quatre proteïnes (OCT4, SOX2, KLF4 i MYC) batejades, en honor seu, com a “factors de Yamanaka”.

Aquesta tècnica pot agafar cèl·lules fàcils d’obtenir, com ara les de la pell, i convertir-les en d’altres de més difícils d’aconseguir, com neurones o dels músculs del cor, que després es poden emprar en teràpia cel·lular. El 2013, un treball liderat per la doctora María Abad i el líder del grup d’aquest darrer estudi, Manuel Serrano, va aconseguir repetir la programació a l’interior d’animals d’experimentació, sense reprogramar-les in vitro i tornar a implantar-les.

Ratolí en un laboratori  | UB
Ratolí en un laboratori | UB

Un camí complicat però prometedor

Tot i això, canviar la identitat cel·lular d’un organisme viu pot ocasionar problemes importants als teixits, com la producció d’un tipus de tumors característics de l’estat embionari i que s’anomen teratomes. No obstant això, les troballes van obrir la porta a estudiar la reprogramació cel·lular en animals i, recentment, es va observar que aturar la reprogramació a mig procés feia que les cèl·lules tornessin a la seva identitat inicial, evitant aquests desajustos.

En el cas d’aquest darrer treball, l’objectiu era identificar els processos inicials de la reprogramacio en animals vius i del rejoveniment cel·lular, per tal d’identificar en quins es pot intervenir en estudis futurs, ja sigui a través de fàrmacs o a escala nutricional. Així, els investigadors han examinat els efectes d’un sol cicle d’estimulació amb factors de Yamanaka per tal de definir millor els mecanismes implicats. Així, han pogut veure els canvis al metabolisme que tenen lloc durant l’envelliment i també l’expressió genètica i l’estat de l’ADN de les cèl·lules, i també, és clar, com la reprogramació els reverteix parcialment.

Nou comentari

Comparteix