L’aproximació de la neurociència a l’espiritualitat i la religió, tradicionalment, ha estat escassa. Alguns estudis han provat de fer servir les imatges cerebrals, és a dir, fer un escàner mentre un subjecte duu a terme una sèrie de tasques per veure quines regions del cervell s’activen. Això, però, no ha estat suficient per trobar què ens fa ser persones espirituals o tenir fe. A la revista ‘Biological Psychiatry’, un equip d’investigadors de la Universitat de Harvard (Estats Units) afirma que, gràcies a una aproximació diferent, ha aconseguit localitzar l’espiritualitat i la religiositat en un circuit cerebral concret de la substància grisa central, una regió implicada en altres funcions com el condicionament de la por, la modulació del dolor, la conducta altruista o l’amor incondicional.
Segons sembla, l’espiritualitat i la religiositat surten de dinàmiques bàsiques de la neurobiologia que estan molt arrelades al nostre cervell. De fet, el circuit neuronal responsable de la seva existència és en una de les estructures del cervell que menys ha canviat al llarg de l’evolució. Per localitzar-la, els investigadors van fer servir un sistema anomenat mapejat de xarxa de lesions, que crea un mapa de comportaments humans i els vincula amb circuits cerebrals basant-se en les dades obtingudes de pacients amb lesions al cervell. Així, es va fer servir la informació de 88 pacients a qui es va extirpar un tumor cerebral, a qui s’havia fet respondre un qüestionari, i es va comparar amb una altra base de dades amb més de 100 pacients amb lesions patides a la guerra del Vietnam, que també havien respost algunes preguntes durant o després de la seva recuperació.
D’entre els 88 pacients, 30 van afirmar que havien perdut espiritualitat després de l’operació, 29 van dir que havia augmentat i 29 afirmaven que no havia canviat res. Fent servir el mapejat, es va esbrinar que els canvis referien directament a un circuit cerebral concret de la substància grisa central, amb nodes positius i negatius que indicaven canvis que podien augmentar o disminuïr l’espiritualitat. La segona sèrie de dades, amb les respostes sobre religió, indicaven exactament el mateix. Quan van continuar investigant, els científics van trobat casos de persones que s’havien tornat extremadament religioses després d’una lesió als nodes negatius del circuit. També es van trobar altres tipus de lesions que intersecten amb el circuit, com ara les que causen símptomes de Parkinson, que afecten els nodes que redueixen l’espiritualitat; o les que causen deliris o síndrome del membre fantasma, que la fan augmentar.
