A les grans ciutats catalanes, més de la meitat de la població està exposada a nivells perjudicials de soroll del trànsit. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi dut a terme per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que ha analitzat els nivells de soroll del trànsit rodat i els seus impactes en la salut de la població de 749 ciutats europees.
Concretament, supera el 60% a la majoria d’elles, arribant, fins i tot, al 85,2% de Barcelona o el 83,4% de Girona. Altres exemples són Sabadell i Terrassa, amb el voltant del 78% de la població exposada a sorolls perjudicials pel trànsit; a Badalona un 72,4%, a l’Hospitalet de Llobregat un 75,4%, a Tarragona un 77,2% i a Lleida un 65,9%.
Un problema més important que no sembla
Els resultats són molt clars: si es complissin les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut pel que fa a l’exposició al soroll, es podrien evitar més de 3.600 morts anuals per cardiopatia isquèmica d’entre els gairebé 60 milions d’adults d’arreu del món que han de suportar nivells perjudicials. D’aquests, a més, més d’11 milions pateixen un nivell de molèsties “elevat”.
L’Institut de Salut Global de Barcelona recorda que estar exposat al soroll del trànsit rodat de manera prolongada pot provocat estrès sostingut, augment de la freqüència cardíaca i la pressió arterial i vasoconstricció. Tot plegat pot resultar en l’aparició de malalties cròniques com ara cardiovasculars però també mentals, com la depressió i l’ansietat.
Una aproximació general
La primera autora del treball, Sasha Khomenko, creu que l’estudi fa que es s’entengui “amb més claredat” per què el soroll dels mitjans de transport és la segona causa ambiental de perjudicis a la salut a Europa Occidental, superat només, és clar, per la pol·lució de l’aire. Per primera vegada, exposa, tenim “una imatge de conjunt” de les urbs del continent.
Tot i això, creu que l’impacte podria ser més gran ja que han tingut algunes limitacions durant la recopilació de les dades. “La falta de dades a nivell de ciutat limita els efectes sobre la salut que podem avaluar”, explica, i això podria fer que s’hagués infraestimat l’impacte. Les dades disponibles, a més, han permès analitzar la població exposada a més de 55 db Lden (l’estàndard de soroll diari), dos més del màxim recomanat per l’OMS, que és de 55.
Resultats orientatius
L’exposició s’ha estimat amb els mapes de soroll elaborats pels països i les ciutats en virtut de la Directiva Europea sobre Soroll Ambiental o bé amb els que tinguessin fonts locals. Quan no n’hi havia, s’ha desenvolupat i aplicat un model predictiu. Els mapes de soroll a les ciutats elaborats a l’estudi han permès determinar que la majoria són de qualitat baixa o mitjana i que només en menys d’un 17% es poden considerar de bona qualitat. Els resultats, però, han estat dispars.
Com afirma Mark Nieuwenhuijsen, cap del programa de Contaminació Atmosfèrica i Entorn Construït de ISGlobal i autor sènior de l’estudi, la directiva europea en la matèria va establir “l’obligació” d’elaborar mapes estratègics però sense “fixar una metodologia o unes directrius”.
Per tot plegat, els autors de l’estudi adverteixen que els resultats de les ciutats no es poden comparar entre ells. Potser això és el que ha creat aquestes diferències tan enormes: davant del 85,2% de la població exposada de Barcelona, a París són el 66,9%, a Roma el 60,5%, a Madrid el 43,8% i a Brussel·les, el 30,3%.
