S’ha demostrat al llarg dels anys que els gossos són extremadament fidels envers els humans, un fet que ha causat que se’ls conegui com el millor amic dels homes. Un nou estudi publicat al portal científic Multidisciplinary Digital Publishing Institute ha pogut descobrir que els gossos no només comporten fidelitat i un suport emocional, sinó que treballar amb gossos podria generar un efecte antienvelliment i antiestrès causant l’atur de l’envelliment cel·lular en dones que sofreixen estrès posttraumàtic després d’haver passat per l’exèrcit.
Científiques de la Universitat Atlàntica de Florida, la Universitat de Maryland i l’organització Warrior Canine Connection van elaborar un estudi centrat en 28 dones veteranes de l’exèrcit diagnosticades amb trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) i que es van dividir en dos grups com són dones que van entrenar amb gossos de servei durant vuit setmanes i l’altre grup només va veure vídeos d’entrenament sense interactuar amb animals.
Per avaluar els resultats les investigadores van agafar mostres de saliva de les participants per mesurar la longitud dels telòmers -un marcador biològic de l’envelliment cel·lular- en les dones participants de l’estudi, es va registrar la variabilitat de la freqüència cardíaca -indica com d’equilibrat està el sistema nerviós- i avaluar els nivells d’ansietat, estrès i símptomes de TEPT. Les autores de l’estudi van organitzar sessions d’una hora setmanal durant vuit setmanes i s’agafaven mostres a l’inici, durant, i al final de la sessió per poder comparar els canvis biològics i emocionals de les dones sotmeses a l’estudi.
Durant el procés, es van prendre mostres de saliva per a mesurar la longitud dels telòmers, un marcador biològic de l’envelliment cel·lular. Els telòmers són una espècie de “protecció” en els extrems dels cromosomes que s’escurça amb l’estrès i el pas del temps. Com més curts són, més envellides estan les nostres cèl·lules. A més, es va registrar la variabilitat de la freqüència cardíaca, un indicador de l’equilibri del sistema nerviós, i es van avaluar els nivells d’ansietat, estrès i símptomes de TEPT mitjançant qüestionaris validats.
L’experiment es va realitzar durant vuit setmanes amb sessions d’una hora setmanal. Tots els mesuraments es van repetir a l’inici, en la meitat i al final del programa. Així, les investigadores van poder comparar els canvis biològics i emocionals entre els qui van treballar amb gossos i els qui només van veure els vídeos. Els resultats mostren que les dones que van entrenar gossos van mostrar un augment en la longitud dels seus telòmers, un fet que suposa que es va produir una desacceleració de l’envelliment cel·lular durant l’experiment.
L’impacte dels gossos en la salut
En l’estudi es va poder observar que les dones que van fer l’experiment en contacte amb gossos presentaven una desacceleració de l’envelliment cel·lular durant l’experiment mentre que aquelles que només van observar els vídeos van patir una disminució, la qual cosa suposa un avenç de l’envelliment. La teràpia amb gossos va servir molt en les dones veteranes que havien estat exposades al combat, unes dones en les quals els telòmers es van allargar més després de les vuit setmanes d’entrenament, un fet que suposa que les experiències traumàtiques prèvies poden influir en com el cos respon a una intervenció positiva i que la interacció amb els animals podria ajudar a reparar el mal causat per l’estrès crònic causa sobre les cèl·lules.
A més, les investigadores destaquen que també es va registrar una disminució de l’ansietat, l’estrès i els símptomes de TEPT, uns beneficis registrats en els dos grups. Les autores de l’estudi assenyalen que la variabilitat cardíaca també va caure en el grup amb gossos, un fet que suposaria més estrès fisiològic, però que segons destaquen les investigadores es podria haver produït per factors externs com les condicions de les sessions a l’aire lliure o les malalties.
Un dels aspectes que destaquen les investigadores és que la teràpia amb gossos es va fer en dos grups perquè no totes les veteranes poden accedir a un gos, i demanen a les administracions que promoguin els programes de voluntariat amb animals per millorar les emocions de les persones sense la càrrega de responsabilitats que suposa la tinença dels gossos. Les autores afegeixen que els beneficis detectats no es produïen només pel contacte amb els animals, sinó que la teràpia oferia un propòsit a les veteranes -que ja no estaven en actiu militar i podien patir per la falta d’objectius professionals i vitals-, ja que no només ajudaven els animals sinó també era un treball que podien aprofitar altres veterans.
Un tractament de l’estrès posttraumàtic sense fàrmacs
Les autores de l’estudi es mostren cofoies perquè això pot obrir un nou camí per tractar l’estrès posttraumàtic en dones veteranes de l’exercit sense haver d’utilitzar o abusar dels tractaments farmacològics i els possibles efectes secundaris que comportin aquestes teràpies tot i que demanen interpretar els resultats de l’estudi amb calma i sense generalitzar, ja que la mostra era petita i el temps de durada escàs. A més, destaquen que no només podrien substituir els tractaments farmacològics, sinó que es podrien complementar.
