L’olfacte dels gossos pot ser un aliat per lluitar contra la pèrdua de biodiversitat

El bon nas que tenen aquests animals pot servir per rastrejar i monitorar les comunitats de fauna i flora en perill d'extinció

Labradors

Labradors | sgilsdorf

Per poder desenvolupar estratègies de protecció de les espècies de fauna i flora en perill d’extinció cal tenir una imatge molt clara de la seva situació. Això inclou saber quantes exemplars queden i on són. Per desgràcia hi ha espècimens que són molt difícils de trobar per la mà humana, però no per l’olfacte caní. Segons publica National Geographic, un nou estudi ha plantejat la possibilitat de fer servir gossos rastrejadors per trobar espècies protegides.

L’ús d’imatges per satèl·lit o àrees per mapejar paisatges oberts o detectar animals grans és molt útil, però el cas de les zones cobertes per vegetació o espècies petites els científics han de recórrer a mètodes com ocultar trampes o càmeres, les quals no asseguren captar l’animal desitjat. En canvi, fer servir gossos entrenats per detectar rastres d’olor de plantes o animals pot ser més directe. Tot plegat serviria per trobar espècies individuals i saber com es desenvolupen les poblacions d’aquestes, informació crucial per escollir la millor estratègia per conservar-les.

Els gossos compten amb entre 200 i 300 milions de receptors olfactius, mentre que els humans només en tenim aproximadament 6 milions. Això els fa poder trobar plantes, fongs o animals sota terra, habilitat que els investigadors creuen fonamental.

Si bé tots els gossos poden ser educats per rastrejar, l’equip de científics del Centre Helmholtz per a la Investigació Ambiental UFZ, que ha tirat endavant aquesta recerca, ha explorat quines races són més adients per a la tasca.

La mà humana ha jugat històricament un gran paper en el desenvolupament de les races canines, algunes han estat dirigides a la companyia, com els pinscher i els schnauzers, fet que fa que entrenar-los per a la detecció sigui més complicat. En canvi, aquelles famílies de gossos entrenats durant generacions per a la caça o el treball als camps són els més indicats per aquesta tasca. Entre les races escollides es troben els labradors, border collies i pastors alemanys.

Els border collies són considerats els gossos més intel·ligents, per això s'empleen en tasques com la ramaderia

Els border collies són considerats els gossos més intel·ligents, per això s’usen en tasques com la ramaderia | C. MacMillan

Els investigadors il·lustren l’eficàcia d’introduir aquesta mena de gossos a les recerques amb l’exemple de la cerca dels excrements de llúdriga. En una recerca per trobar i analitzar els excrements d’aquests animals per veure quines llúdrigues estaven emparentades amb quines altres i saber com evolucionava la comunitat es va comptar amb gossos i persones. Els gossos van trobar quatre vegades més excrements que els humans, segons va comprovar el Centre Helmholtz en una investigació anterior.

L’equip científic no postula fer servir en totes les recerques a gossos, ja que aquests han de ser prèviament entrenats i depenent del context la seva ajuda no és indispensable. Així i tot, sí que asseguren que en els casos on la detecció és complicada per la naturalesa de l’espècimen que se cerca no s’ha de menystenir les capacitats dels millors amics dels humans.

Nou comentari