Un sistema creat per científics de la Universitat Johns Hopkins (Estats Units) ha permès visualitzar d’una manera espectacular els milions d’interaccions que hi ha alhora entre les neurones d’un ratolí. Aquesta eina sense precedents pot ser molt útil per veure l’activitat entre les sinapsis neuronals i, en el futur, servir també per a humans.

En un article publicat a ‘eLife’, els investigadors expliquen com s’ha aconseguit una fita inaudita, mostrar l’activitat cerebral a gran escala. Si fins ara era pràcticament impossible, ara es podran veure i seguir totes i cadascuna d’elles per separat i al mateix temps.

Un petit detall del fragment de cervell mapejat a Neurglancer | Lichtman Lab/Harvard University/Connectomics Team/Google
Mapa d’un fragment del cervell | Lichtman Lab/Harvard University/Connectomics Team/Google

Tot plegat és encara més espectacular tenint en compte que l’espai entre dues neurones és minúscul, d’una desena part el gruix d’un cabell. I és just allà on es produeixen els intercanvis entre molècules i proteïnes que les fan funcionar i transmeten informació. Quan això passa, s’activa un receptor (una proteïna de l’exterior de la neurona) que també és una part de la maquinària que fa funcionar el llenguatge entre les cèl·lules del cervell.

Per veure això, però, fins ara es feien servir cultius amb petits grups de neurones. Mai no s’havia aconseguit veure-les en un animal viu i a una escala que englobés tot el cervell. Per fer-ho, es van modificar genèticament uns ratolins per tal que produissin una marca verda brillant al receptor de les neurones. Així es van poder detectar totes les neurones excitatòries del cervell del ratolí.

Un cop fet això, els investigadors van tocar els bigotis dels ratolins i van observar quines sinapsis brillaven i amb quina intensitat. En van trobar aproximadament unes 600.000 i van comprovar que la brillantor de la senyal es corresponia amb la força amb què estava responent el receptor. Tot plegat aporta una quantitat de dades enorme i que requereix intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic, és a dir, un programa entrenat per detectar i processar aquesta informació i els seus canvis.

Tot i que de moment els resultats d’aquest treball “només” demostren que és possible fer-ho, les possibilitats d’aquesta eina són vastes un cop s’hagi desenvolupat més. De moment, es farà servir per estudiar altres comportaments dels ratolins i també la seva capacitat d’aprendre i recordar. A més, també pot servir per veure com canvien aquestes senyals quan envelleixin o si pateixen alguna malaltia degenerativa, com l’Alzheimer.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa