Enguany, el Premi Nobel de Medicina ha estat per als nord-americans David Julius i Ardem Patapoutian, gràcies a un treball sobre el tacte i la temperatura que els va permetre descobrir com sentim totes dues coses, és a dir, com el nostre cos converteix les sensacions físiques en missatges elèctrics per al nostre sistema nerviós. El descobriment, fet gràcies a la capsaïcina, el component que fa picants alguns pebrots, podria ajudar a trobar nous tractaments per al dolor. Una troballa que segons Thomas Perlman, del Comitè dels Premis Nobel, és “un descobriment profund i molt important”.
El nostre sentit del tacte –incloent la calor i el fred– són molt importants no només per a la nostra experiència diària sinó, també, per a sobreviure. No obstant això, la manera exacta com es processa aquest sentit era un gran misteri fins fa poc. En el cas del doctor Julius, la seva part del Nobel va venir d’unes investigacions sobre el dolor i l’escalfor que sentim en menjar-nos un pebrot picant, un efecte que, és prou conegut, és causat per la capsaïcina, un compost químic de l’interior d’aquestes verdures. Després d’identificar el receptor concret que responia a la presència d’aquesta substància, va adonar-se que el receptor responia a la calor i que s’activava en arribar a temperatures doloroses, és a dir, com quan et cremes literalment. Després d’aquest en van venir d’altres que també detectaven la calor i, juntament amb el professor Patapoutian, també en van trobar un que feia el mateix amb el fred.
Pel que fa a Patapoutian, precisament, ell també va dur a terme una altra recerca pel seu compte, en aquest cas aplicant pressió a cèl·lules. Aquests experiments van dur a descobrir un altre tipus de receptors, que s’activen en resposta al tacte o a la pressió i envien senyals al cervell. Des d’aleshores, tant els receptors que va descobrir ell com els que va trobar el professor Julius han estat relacionats no només amb el funcionament del cos sinó, també, amb alguns transtorns i malalties. De fet, el primer sensor de calor descobert, anomenat TRPV1, està relacionat amb el dolor crònic i amb la regulació de la temperatura del cos, mentre que el del tacte, anomenat PIEZ02, té diverses funcions que van de la pressió sanguínia a la necessitat d’orinar.
Així doncs, el seu treball ha permès entendre com es generen els impulsos nerviosos que ens permeten percebre i reaccionar al món que ens envolten i, a més, iniciar investigacions sobre el tractament de tota una sèrie de problemes mèdics, obrint la porta a millorar les condicions de vida de milions de persones arreu del món.
