Descobreixen un possible tractament per a un càncer ocular molt perillós

Un inhibidor molecular aconsegueix frenar tant el creixement dels tumors com la metàstasi

El melanoma uveal és un tipus rar de càncer ocular molt perillós i que, durant els darrers quaranta anys, ha mantingut la mateixa ràtio de mortalitat. La meitat d’aquests melanomes fan metàstasi i causen la mort en menys d’un any, de manera que els tractaments, tant per evitar la mort com per conservar la visió, són una necessitat. En un article publicat a la revista ‘Nature Oncogene’, un equip d’investigadors de la Universitat d’Alabama – Birmingham i de la Universitat Emory, als Estats Units, ofereixen esperança en forma d’un petit inhibidor molecular que ajuda a frenar el creixement i la metàstasi d’aquests tumors.

En els assaigs preclínics duts a terme amb ratolins, aquest inhibidor, anomenat KCN1, va limitar considerablement tant el tumor primari com la metàstasi al fetge i es va augmentar el temps de supervivència dels animals sense que es detectessin efectes secundaris destacables. Així, aquest inhibidor podria ser una ajuda prometedora per a una malaltia en la qual la medicina no ha avançat des dels anys vuitanta i, com a mínim, allargar la vida dels qui la pateixen i donar-los més possibilitats de sobreviure. Ara, però, cal continuar investigant per adaptar aquest compost als humans.

Melanoma a l'iris | Wikimedia Commons
Melanoma a l’iris | Wikimedia Commons

Una de les coses que se sabia d’aquesta malaltia és que hi ha una signatura genètica que indica nivells baixos d’oxigen en el tumor i que s’associen amb els pronòstics més greus, i que en aquest càncer en concret, promou la progressió del tumor regulant-ne la proliferació, la migració, la invasió i l’adhesió de les cèl·lules tumorals, a més d’accelerar el creixement dels vasos sanguinis que l’alimenten. Així, l’estudi va començar avaluant l’expressió d’aquests gens en relació als pronòstics dels pacients de melanoma uveal i determinar si inhibint aquesta hipòxia es podien aconseguir millores significatives.

Els investigadors, després de fer la recerca, van iniciar els assaigs preclínics amb l’enzim KCN1, que va ser absorbit correctament tant pel fetge com pels ulls i, efectivament, va frenar tant el tumor principal com els metastàtics, allargant l’esperança de vida dels ratolins, especialment si s’administrava aviat. De fet, podria ser que, en el futur, acabés servint per prevenir la metàstasi en altres tipus de càncers, una passa molt important en el tractament d’aquestes malalties.

Nou comentari