Els àcids grassos “bons” de què tant s’ha parlat durant les darreres dècades i que són un reclam per a molts productes d’alimentació són molt importants per a la salut humana i una part importantíssima d’una vida sana. Entre ells, un dels Omega-3, l’ADH o àcid docosahexaenoic és cabdal per a un bon funcionament del cervell, de la vista i també en la regulació de processis inflamatoris. A més, però, també se l’associa a una reducció de la incidència de càncers i, en un article publicat a la revista ‘Cell Metabolism’, un equip d’investigadors de la Universitat de Lovaina, a Bèlgica, ha descobert quin és el mecanisme bioquímic que ho causa, un descobriment mèdic importantíssim.
L’equip, especialitzat en oncologia, ja va descobrir el 2016 que les cèl·lules tumorals deixen de fer servir glucosa per alimentar-se i fan servir greixos si l’entorn on es troben és acídic. A més, uns anys més tard, també es va demostrar que en aquest estat les cèl·lules cancerígenes són més agressives i tenen l’abilitat d’abandonar el tumor i traslladar-se a altres parts del cos per fer metàstasi. Ara, però, s’ha descobert que els tumors reaccionen d’una manera completament diferent depenent de quin àcid gras absorbeixen. Els experiments al laboratori van donar resultats sorprenents i d’una gran importància: alguns àcids grassos estimulen el creixement dels tumors mentre que altres els maten. En el cas de l’ADH, la manera més clara d’explicar el procés és que els enverina.
El procés que duu a això s’anomena ferroptosi i és un tipus de mort cel·lular que es relaciona amb la peroxidació que causen alguns àcids grassos. Com més àcids grassos insaturats hi ha a una cèl·lula, més fàcil és que s’oxidin. Habiualment, al compartiment acídic de l’interior dels tumors, les cèl·lules encapsulen aquests àcids grassos per protegir-los de l’oxidació però, quan hi ha una gran quantitat d’ADH, les cèl·lules es veuen superades i no el poden emmagatzemar correctament, fent que s’oxidin i provocant la mort de la cèl·lula. Així, fent servir un inhibidor del metabolisme cel·lular que impedeix l’encapsulament dels lípids, els investigadors van veure com aquest fenomen es produeix molt més ràpidament, cosa que els va permetre identificar el mecanisme i començar a pensar en tractaments combinats. Els cultius de cèl·lules tumorals que van fer servir, en presència de l’ADH, es van inflar i després van implosionar. En els experiments posteriors, fets en ratolins amb tumors, es va observar com el desenvolupament del càncer s’alentia moltíssim en donar-los una dieta alta en ADH.
Així doncs, tenint en compte aquests resultats, una dieta alta en àcid docosahexaenoic no només pot ajudar al nostre cervell sinó, a més, protegir-nos o combatre càncers. Un dels aliments més alt en aquest àcid gras és el peix blau, especialment les anxoves, les arengades, el salmó, la tonyina i el verat.
