Descobreixen per què alguns consumidors de cocaïna s’hi enganxen i altres no

"Només" una de cada cinc persones s'hi torna addicta, i la serotonina hi té un paper molt important

Tot i la seva fama de droga molt addictiva, “només” un 20% dels consumidors de cocaïna hi està enganxat. Què passa exactament, però? I què fa aquestes diferències? Això és el que han volgut esbrinar un equip de neurocientífics de la Universitat de Ginebra, a Suïssa, i han presentat els seus resultats en un article publicat a la revista ‘Science’, que revela l’existència d’un mecanisme cerebral específic de la cocaïna que no només augmenta la dopamina –el neutrotransmissor que causa l’addició, un efecte comú a totes les drogues–, sinó que la serotonina, que la frena.

El primer que cal establir és la diferència entre addicció i dependència. L’addicció és, per definició, la reiteració en la cerca i el consum d’una substància malgrat conèixer-ne els efectes negatius. La dependència, en canvi, té a veure amb la presència de síndrome d’abstinència, a experimentar símptomes físics quan el consum s’atura de sobte. La dependència, amb síndromes d’abstinència més o menys molestes o perilloses segons la substància és inevitable en totes les drogues després d’un ús prolongat. L’addició, en canvi, és molt menys comuna, fins al punt que es calcula que un 20% dels consumidors de cocaïna i un 30% dels d’opiacis hi estan el que es coneix habitualment com a “enganxats”. El mateix que passa, per exemple, amb l’alcohol: tot i que una gran part de la població en consumeix, la quantitat d’alcohòlics és molt petita.

Ratolí en un laboratori  | UB
Ratolí en un laboratori | UB

Per estudiar com apareix l’addicció a la cocaïna al cervell, es van fer una sèrie d’experiments amb ratolins. Primer de tot, se’ls va ensenyar a consumir cocaïna de manera voluntària, prement una palanca. Un cop ja en sabien, se’ls va afegir una conseqüència negativa: cada cop que en consumissin, rebrien una petita descàrrega elèctrica o un corrent d’aire fort. En aquest moment, van aparèixer dos grups… Mentre un 80% dels ratolins va abandonar la cocaïna, l’altre 20% en va continuar consumint malgrat el preu que havien de pagar, en una conducta compulsiva típica dels addictes i que, a la seva manera, també existeix en ratolins.

El pas següent va ser repetir l’experiment en ratolins a qui s’havia bloquejat els receptors de la serotonina. Així, quan l’únic que incrementava amb el consum era la dopamina, el percentatge de ratolins que es van tornar addictes va pujar a un 60%. Així, d’alguna manera, sembla que el mateix producte conté l’antídot contra l’addició, un antídot que, desgraciadament, només funciona quatre de cada cinc vegades. Enganxar-se, doncs, sembla que és qüestió d’un desequilibri entre aquests dos neuroreguladors, amb la dopamina superant la serotonina i estimulant el sistema de recompensa, que és el causant dels comportaments compulsius.

Un cop descobert això, els científics volen fer proves amb altres drogues, com ara els opiacis, que són més addictius, o la ketamina, que ho és molt menys, per entendre com reacciona el cervell i per què algunes persones hi són més vulnerables que altres, a més dels efectes concrets que té cadascuna i quines substàncies hi intervenen.

Nou comentari