La contaminació atmosfèrica pot reduir els efectes de la vacuna contra la Covid-19. Un estudi dirigit per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) realitzat amb l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) detalla que aquelles persones que, abans de la pandèmia, van estar més exposades a alts nivells de pol·lució presenten una resposta menor d’anticossos a les vacunes contra el coronavirus.
La investigació, publicada a la revista Environmental Health Perspectives, associa l’exposició a partícules fines (PM2,5), diòxid de nitrogen (NO2) i carboni negre (sutge) amb una disminució de fins al 10% en les respostes d’anticossos IgM i IgG en persones sense infecció prèvia. Els resultats d’aquest estudi aporten més evidència científica sobre els efectes adversos de la contaminació atmosfèrica en el sistema immunitari.
Després de demostrar en un estudi anterior que l’exposició a la pol·lució està associat a un risc més alt d’emmalaltir greument per coronavirus, l’investigador d’ISGlobal Manolis Kogevinas i el seu equip van voler investigar si estar exposat a la contaminació atmosfèrica també afecta la producció d’anticossos després de vacunar-se contra la Covid. Les conclusions han donat la raó a aquesta hipòtesi.
Un estudi amb més de 900 participants
En l’estudi han participat 927 persones de la cohort GCAT Genomes for Life (IGTP), d’entre 40 i 65 anys, que van respondre diversos qüestionaris i van donar mostres de sang just després del primer confinament, l’estiu del 2020, i amb l’inici de la campanya de vacunació, la primavera del 2021. Tots els participants havien estat vacunats amb una o dues dosis de les principals vacunes contra la Covid que s’administren a l’estat espanyol (AstraZeneca, Pfizer o Moderna). L’anàlisi d’aquestes dades conclou que, en persones no infectades per coronavirus, l’exposició anterior a la pandèmia a PM2,5, NO2 i sutge va reduir entre el 5% i 10% en els nivells d’anticossos induïts pel vaccí. Una disminució que es va donar tant per a les respostes primerenques (IgM) com per a les respostes tardanes (IgG).
El director del projecte GCAT | Genomes for Life (IGTP) i un dels autors de l’estudi, Rafael de Cid, ha remarcat que la col·laboració de tots els voluntaris de la cohort, amb més de 10 anys de dades, els va permetre “estimar de forma fiable el nivell d’exposició ambiental de tots els participants”.
Calen “límits més estrictes” contra la pol·lució
Carlota Dobaño, investigadora d’ISGlobal i autora de l’estudi, confirma que “la contaminació atmosfèrica pot provocar una inflamació crònica, que s’ha associat a un efecte negatiu sobre l’eficàcia de les vacunes”. A més, afegeix que els resultats d’aquesta investigació “coincideixen amb estudis que mostren que els contaminants orgànics persistents redueixen la resposta a les vacunes en la població infantil”.
El treball no va analitzar si aquesta resposta menor a la vacuna significa que les persones estiguin exposades a un major risc d’infeccions posteriors o que aquestes siguin més greus. Així i tot, les conclusions se sumen a les proves sobre els efectes adversos de la contaminació atmosfèrica. Finalment, Cathryn Tonne, investigadora del mateix centre, avisa de “la necessitat d’imposar límits més estrictes de contaminació atmosfèrica, com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS)”.
