Si al confinament estricte a Barcelona s’hagués allargat durant un any, els casos d’ictus i d’infart de miocardi haurien augmentat un 10% a causa de la caiguda generalitzada de l’activitat física. Aquesta és una de les conclusions a què arriba un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i que ha estat publicat a la revista ‘Environmental Pollution’. A més d’això, el treball també conclou que els diagnòstics de depressió haurien pujat un 8% i els d’ansietat un 12%.

Gent gran i confinament
El confinament va millorar la qualitat de l’aire i va reduir el sorolls però va impedir l’activitat física a una gran part de la població

L’aire net no compensa estar tancat

Tot i que el descens dels nivells de contaminació i de soroll a causa de les restriccions tindrien impactes positius en la salut de les persones, els efectes de la manca d’espais verds i de la possibilitat de fer exercici físic no només els compensen sinó que els superen, fent pitjor el remei que la malaltia.

Així, si les reduccions en concentracions de NO2 s’haguessin mantingut 12 mesos, s’haurien previngut un 5% d’infarts de miocardi, un 6% d’ictus i un 11% dels diagnòstics de depressió. Les millores en el soroll, d’alta banda, podrien haver previngut un 4% dels infarts, un 7% dels ictus i un 4% les depressions. Tot plegat prenent com a referència les dades del primer confinament, amb una caiguda del 50% en l’NO2 i una disminució del soroll de 5dB, acompanyada d’una caiguda del 95% en l’activitat física.

Les millors imatges del segon dia de confinament a Terrassa
Els efectes perjudicials en la salut van superar clarament els avantatges pel que fa al confinament

Una relació clara en tots els casos estudiats

Així doncs, el treball arriba a la conclusió que el descens de l’exercici té més impacte a la salut que el descens de la contaminació i el soroll. Per comprovar-ho, també es va fer el mateix càlcul amb les dades d’Estocolm, Viena i Venècia, observant clarament que la laxitud de les restriccions correlacionava amb el nivell d’activitat física i els casos dels problemes de salut esmentats.

Malgrat les diferències, es va detetar un patró segons el qual la millora de la qualitat de l’aire i el soroll, no aconsegueixen compensar els efectes profundament negatius de les restriccions en la mobilitat a nivell de salut.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa